United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Què li sembla que sóc jo? continuà. ¿Un col·leccionista de sabates? ¿Per què li sembla que tinc la botiga? Per fer salut? ¿Potser pensa que estic enamorat de les sabates i no puc desfer-me d'un parell? Li sembla que les tínc ací per mirar-les? ¿Vol dir, que no n'hi ha prou? ¿On es pensa ésser vostè?

Redefitre, quina glòria d'esplets! Ací i all

-Segurament que ens trobem ací massa al nord perquè hi hagi pinyes- digué George. -Em sento amb ganes de menjar-me'n una. Aquesta fruita, tan comú, esdevé una obsessió al cap d'una estona de pensar-hi. -El que hi ha és massa fruita d'abrutxell i poca d'arbre- observ

L'equipatge anava amb l'alegria d'unes campanes que toquen a morts , fins a tombar la cantonada. En arribar ací, el vent port

-Tecla! agenolla't ací; vós, sogra, agenolleu-vos allà- i sign

L'autor ací els considera com a personatges de la seva narració. Reading. Una barca de vapor ens remolca. Les embarcacions petites són ben empipadores: sempre es fiquen pel mig i fan nosa als vapors. George i Harris tornen a fer una escapada de llur feina. Streatley i Goring.

Altrement, els vailets els sabia a glòria aquell viatge diari; sobre tot al Pere, el gran... Trobar-se amo del petit convoi, rostos avall, l'envania d'allò més... li feia creure que era ja un home, i un home amb responsabilitats de les grosses. I, cama ací cama all

Anem a donar un tomb de deu minuts, i cap a dinar tot seguit. Feia poc que havien entrat, quan trobaren algunes persones que els varen dir: -Fa, que som ací, tres quarts d'hora, més i tot, i comencem d'estar-ne tips. Harris els respongué: -Segueixin-me, si els plau. Jo no faig sinó entrar i sortir.

L'enfardament finí a la mitja nit i cinquanta minuts. Harris va asseure's sobre un cistell i digué que confiava que res no es trencaria. George respongué: -Si es trenca alguna cosa, que es trenqui. Ben trencada serà: vet ací. Ho digué amb una entonació com si ho preveiés amb gran acontentament. Després afegí que tenia ganes d'anar a dormir. Nosaltres també en teníem.

Però com no veníeu, i el temps s'escolava, vam creure que, informats de la nostra situació, i esfereïts, us havíeu retirat fugint cap al mar. Hem estat del parer de no restar darrera vostre, així és, doncs, que ens hem encaminat fins ací. Aquell dia, doncs, s'atenden allí mateix, damunt la platja, vora el port. Aquest lloc, que s'anomena el port de Calpe, és a la Tràcia asiàtica.