United States or Wallis and Futuna ? Vote for the TOP Country of the Week !


-La resclosa de Wallingford! em respongué un d'ells. -Que Déu us faci bo, amic! ¡Si la van suprimir fa més d'un any! ¡Ja no hi és, home, ja no hi és! Ara sou a prop de Cleeve... Tu, Bill! Déu me perdó! ¡Vet ací un senyor que cerca la resclosa de Wallingford!

Heu's ací un adorable panorama, que m'inspirava un poema, un idil·li. Em sentia noble i dignificat, inclinat a rebutjar el mal i enlairar-me per damunt del segle. Hauria volgut estatjar-me i viure allí, i mai més no cometre futilitats, observant una bella existència, sense reprotxe, fins a tenir els cabells blancs com l'argent en arribar a vell, etc., etc.

I els arbres i matolls propers destriaven els raigs d'or, esqueixaven la cortina de llum, i les vaporositats matinals, així il·luminades, formaven tires de glassa apoteòsica, en mig de les quals brillaven, amb esclat de joiells, les emporprades cireres d'arboç, les gotes de rosada, les transparències esmaragdines de les fulles de grèvol, i, ací i allà, a manera de sedoses brodadures, alguna flor de pèsol bord o alguns clavells boscans.

En les muntanyes hi ha una immobilitat graciosa, com de peresa. I també la ciutat, ací i all

Durant el dinar, arriba Mitrídates amb una trentena d'homes a cavall i cridant els generals a l'abast de la veu, parla així: -Jo també, grecs, era fidel a Cirus, com vosaltres sabeu, i ara tinc bones intencions envers vosaltres. Per altra banda sóc ací que passo tota mena de pors. Si us veia, doncs, que preníeu un partit saludable, jo vindria a vosaltres amb tots ets meus servidors.

Doncs, si vols, roman ací amb l'exèrcit: jo, prou m'és grat de marxar; però si més t'ho estimes, vés tu al puig, i jo romandré ací. -Jo et dono a triar el que vulguis- fa Quirísof. Xenofont respon que essent el més jove, prefereix marxar; i li prega de donar-li uns quants homes del front: perquè seria massa llarg de pendre'n de la saga.

Tornem, però, a George. Ell tenia justos els diners per a un bitllet de tercera classe, en un tren mixt, per a Baden. Heu's-ho ací tot. Per evitar les preguntes de l'empleat, esper

La vetllada féu punt ací. Mai no he vist un comiat de reunió tan silenciós, tan poc cerimoniós com aquell. Tothom se n'anava sense donar ni tan sols la bona nit, i un a un baixàvem amb pas de llop, per all

Arribant ací, érem a la vista de la primera de les còpies de fusta. Ocupava el centre d'una petita plaça i era rodejada en quadre per una balustrada, al costat contrari del camí. George, sobtadament, s'aturà, arrambant-se contra el mur. -Què és això? Vos trobeu malament? vaig preguntar-li. -, una mica- digué. -Descansem ací una estona, si us plau.

-Què fas ací Margarida? ¿Que has perdut quelcom? va dir la molinera que també anava a mercat. -Ai!!!... Quin esglai m'ets donat!