United States or Kyrgyzstan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No és pas cosa recomanable- li vaig fer notar en retornar-li el llibre. -No és pas un llibre que jo recomanés a cap alemany pròxim a venir a Anglaterra. Em sembla que per ell sol li vindria desplaença de viatjar. He llegit llibres publicats a Londres, per a ús dels viatgers anglesos per l'estranger, les quals fulles són plenes de semblants bogeries.

Lo cavaller fermá pèl coll ab aquell débil lligam al drach, y fentlo seguir fins á la vora de la donzella y donant á eixa lo cap de la cinta, aixís mateix li va parlar: Prenéu eix lligam y tornáu als brassos de vostre pare; lo drach 'us seguirá manso y quiet. Y quan á la vila siáu, podréu dir á la gent que hi viu que, lliures d' avuy en avant quedan de tan cruel açot, per voluntat del Senyor.

-Minyoneta cuinera- digué el cavaller de servei; -us procuraré una posició estable dins la cuina, i el permís de veure l'emperador com dina, si voleu portar-nos on és el rossinyol. Ordes s'han dades que ell comparegui a la Cort aquesta nit.

-I la senyora Harper digué que Joe l'havia assenyalada amb un piula, i vós parlàreu de Pere i el mata-xacres... -Tan cert com que ara respiro! -I després hi hagué una mala fi de conversa sobre l'escorcoll del riu causat per nosaltres, i el funeral que hi havia d'haver diumenge; i després vós i la vella senyoreta Harper us abraçàreu i ploràreu, i ella se n'anà. -D'aquesta manera va succeir!

-Gaire... gaire... gaire...! Que me'n doneu, de fil! -Oh! Us penseu que sou molt viu: oi? Podria apallissar-vos tenint una m

Si m'hagués figurat que es goig més gran que podíeu haver-ne era de llençar-los as carrer, jo mateix us hauria obert es balcó i us hauria dit: «¡Apa, divertiu-vos! tireu bateiadaPerò vós no els heu llençats, sinó què n'heu feta una obra bona. Que no ès més bonic, encara, això? -De veres, Temme?... Tu m'ho aproves? -I com heu pogut dubtar-ho un sol moment?

Això us vinc a dir jo, admirades amigues. Als concerts hi anem alguns a sentir música i d'altres hi van a festejar. Ambdues coses són finíssimes moixaines de l'esperit.

-No us espantar

¡No us alarmeu, missenyora! ¡Atureu-vos, missenyors! va dir en Bonosi, comprenent el cas. -Això no ès res... quitxalla... Són es cristofolets de sa diada, que s'han atalaiat de vosatros i vénen a encantar-se amb es vostros bonics. Atureu-vos. Amb quatre crits els esquivaré. Atureu-vos! Fou inútil. Abans que acabés de parlar, ja els forasters eren lluny.

El pare, veient les cares silencioses dels seus fills, els digué: -, que no us agrada, això que us he dit? Tots respongueren: -, papà. -Doncs a menjar i callar; i al que s'apliqui més aviat i en sàpiga més que els altres, li compraré una bicicleta.