Els altres seguien enfavats. A l'últim, en Vadô Set-trossos, després de remenar el cap decantant-lo successivament a tots els punts cardinals, va estendre la m

El pare va cridar, des de la canya: -Fora! Via rodells a mar! Coberta neta! I, reparant que no el creien a l'acte, repetí el manament. -Malaguanyat de Déu! vaig sentir que exclamava en Pau. -No llencem res nostre- respongué filosòficament en Vadô posant-se a la tasca. Els altres dos el secundaren, i en poca estona rest

-Sa pau de Déu sigu amb vosatros- va dir l'avi Mauva saludant-nos. En Vadó ens don

-Es vi ès sang- va dir en Vadô Set-trossos, bevent entrepernat d'una manera estranya; -però, si no ès sang batejada, se pot beure sense por de pecar. -No tingus escrúpol, sant cristià- salt

-Vaja, no n'hi ha per tant- digué a la fi. -Una cosa ès riure i l'altra beneitejar. ¡Prou, Vadô, prou! ¿Ara no ho coneixeu, pastanaga, que ès un gran rebaix, per a un home, això de que el vegin esvoletegar com un pollastre que vol rompre un quicaraquic? ¡Quin cap de casa, vatua el món!

Però en Vadô Set-trossos no era pas senyor de si mateix: suava d'angúnia, s'inflava de venes, cloïa la boca, i prenia per un moment un aire compungit; mes de seguida la ratxa riallera li botia les galtes, i havia de engegar-la, mal que li pesés, sotraguejant de cap a peus. A l'últim va aixecar-se, fugí tentinejant per entre la farda, i deix

Això es gorda per a aquells mosquits que semblen figures de cera i que passen ses retòliques per set alambins. ¡Arri a fregar soles, cap de lluç, mestre senténcies!... Què t'has figurat? En Vadô reia aclucant els seus ulls menuts i, ficat de peus dintre el batiport amb els genolls arran dels paraescuts, se remenava com un follador en el cup. El pare va engegar un regany.

El vell s'ajagué en el sarrió, i el xicot s'agemolí en un panyet que en sobrava, recalcant-se d'esquena a les cuixes del jai, tot mirant-me desoladament amb l'aire confidencial de qui espera trobar la simpatia d'una dolor semblant a la seva. -Què ha passat? vaig preguntar. ¿On són, en Pau i en Vadô?

-No li coneixeu es rumbai? va cridar en Vadò Set-trossos. -Ès sa Forcanera, que no sap de lladrar sense arrossegar per sa boca sa seua llengua de trucs.

En Vadô Set-trossos vingué tot fregant la sola de l'orla amb una capçana que xopava de tant en tant en una galleda; i, al trobar-me, s'atur