United States or Turks and Caicos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
»La germana gran digué que temia que no portaven els vestits adients per a la feina. »-Oh, aniran prou bé, digué ell, tot xiroi; -arremangueu-vos-els. »I els hi féu fer. Els hi digué que tot allò era la meitat de la gràcia en un picnic. Elles digueren que era molt interessant. »Ara que ho penso amb calma, era aquell jove tan obtús com ens pensàvem? O potser... no, impossible!
Vam remar fins a perdre de vista la vila, i després, trobant al davant nostre una llarga extensió d'aigua sobre la qual bufava un vent de tempesta, pensàvem que havia arribat el moment de començar les nostres operacions.
Dit amb paraules, semblava una cosa ben senzilla: es prenen cinc arcs de ferro, com si fossin arcs de croquet; se'ls clava sobre la barca; després s'estén la vela al damunt i es lliga per sota. Nosaltres ens pensavem fer-ho amb un no res, però tanmateix calculàvem ben migradament l'operació. Agafàrem els arcs i començàrem d'encaixar-los dins dels galzes reservats a l'efecte.
Pensàvem nosaltres que parlant-ne tothom molt, es consideraria com un mèrit l'originalitat de no parlar-ne gaire, i no ens ha reeixit. No? Doncs ja els n'omplirem, les butxaques: avui quasi tot campana, i per no oblidar-nos-en, començarem ara.
D'aquesta manera seguírem rondinant uns quants minuts, fins que una ronquera provocadora ens va interrompre, fent-nos recordar que existia George, amb qui no pensàvem pas des que havíem deixat el llit. All
Nosaltres, naturalment, pensàvem que tot allò era necessari: ignoràvem el que eren ous remenats i vam suposar que era un d'aquells plats dels pells-roges, o dels salvatges de les illes Sanwich, la confecció dels quals demana danses i càntics per reeixir.
La pluja queia espessa i contínua, mullant-nos els ossos i tot. Aleshores ens demanàvem si no eren més de quatre, les illes que teníem al davant; si positivament estàvem a prop d'elles o a una milla de l'indret on pensàvem estar, etcètera, etc. Fins ens preguntàrem si érem a la dreta o a l'esquerra del riu.
Altres cops ens entreteniem dient coses sense cap substància, repetint combinacions de paraules fetes, manifestant sentiments completament falsos. Altres vegades, tant ella com jo, dèiem purament i simple el que pensàvem.
La noia tingué grans dificultats per a apendre el seu nom, i el féu esperar al recibidor. Al cap d'un moment aparegué en Víctor estossegant, amb una cara alegre, tot efusiu. Li dóna un cop a l'esquena, dient-li: -Melrosada! ditxosos ulls! Ens pensàvem que s'havia mort! Però què ha fet? Que ens té oblidats? Tot això ho digué precipitadament, sense donar-li temps de contestar cap excusa. Quan en Víctor va fer una petita pausa per respirar, en Melrosada engeg
Paraula Del Dia
Altres Mirant