United States or Canada ? Vote for the TOP Country of the Week !
Per aquests i altres mèrits té més coneixences i simpaties de les que a primera vista podrien atribuir-se-li. En la temporada de còlera que acabem de passar, ell ha fet de sa butxaca caldo per veïns pobres, n'ha recomanat molts a juntes benèfiques, ha fumigat, ha enramat carrers, ha anat a buscar el combregar, ha vetllat malalts, ha vestit morts i ha pagat caixes.
¿A on volia anar a parar que ja no me'n recordo? Ah! ja sé. Tres mesos ha que estem parlant de còlera.
-Jo, des de la guerra dels Estats Units tinc fet un estudi sobre el decreixement de la població americana i sa influència en l'Europa occidental; mes per a que les deduccions meves resultin certes, necessito una mortalitat molt forta, i ¿què vol que li digui? tinc por que aquest còlera ser
Escrites aqueixes ratlles, torno a agafar la ploma per a dir-te que s'acaba de declarar el còlera en el poble. No hi ha apotecari, i l'únic metge viu dues hores lluny. Vaig a fer un farcell i fujo a un altre poble: encara no sé a on. Ja t'escriuré el meu paradero. No tinc més que un xic d'or i ningú me'l vol canviar. Dispensa la brevetat. Adiós.
Es varen tornar negres? això és el còlera, ¡i després aquests brètols que fan diaris posen que no hi ha res! ¡Ai, pobres de nosaltres!... I... ¿saben què succeeix a la que ha interpretat tan malament unes paraules sense connexió? Cap al tard de la nit passa un senyor per un carrer, i veu uns balcons oberts i llum encès. -Ja hi som, diu. Aquí hi deu haver un mort. I para bé l'orella.
-No beguis fred, que és mal pel Titus... Ai! vui dir pel còlera. -Jo sempre he sostingut que el còlera es desarrollaria poc i és una llàstima; perquè he compost un preparat que em sembla que seria molt eficàç per acombatre'l; però com no hi ha casos... no el puc posar a prova. És que és molt! Amb tant com s'enraona, no trobo un colèric ni amb candeletes. -Jo tinc tota la clientela fora.
Kobus, que tenia la seva agudesa, comprengué molt bé el motiu veritable de la seva còlera; però no li rec
-L'any passat no ens vàrem casar per a deixar passar la quinta; aquest any pel ditxós còlera... jo t'asseguro que en res tinc sort! -Sí, tu rai que al menos saps de cert que l'any vinent, si som vius... dallonses!... Jo sí que sóc de plànyer.
No pot ser; ningú ens escoltaria. Barcelona té la conversació malalta; pateix de diàleg epidèmic i ens l'ha encomanat. Abans es parlava de tot: de pessetes falses, dels drets del vi, de les eleccions, de les modes de l'hivern vinent... ara ja s'ha acabat tot allò! Ara tot és còlera i més còlera. Se parla dels passats, dels presents i dels que poden venir.
El fred dorm, el sol fa ganyotes, el còlera sembla un esquirol, enjogassat, que puja, baixa, va i ve i mai est