VIOLA Però això és tant inaudit com descortès y jo us prego, bon cavaller, que aneu a preguntar an aquest subjecte en que l'he ofès, que si és cert que ha rebut algun ultratge de mi, ha estat séns jo saberho. SIR TOBIAS Ab molt gust. Senyor Fabià, quedeuvos ab aquest jove fins que jo torni. VIOLA. Digueume, senyor, sabeu quelcom d'aquesta qüestió?

Els dos ocells, com per respondre a aquest salut, tot surant per l'aire feien petar llur bec, i una trepa de criatures els seguien pel carrer dels Caputxins tot cridant: -Tra, la, la! l'istiu que torna! Eh, eh! l'istiu que ve!

I el pobre d'en Biel plorava i reia com la campana, bo i aclofant la testa als designis de Déu i acceptant resignat aquella nova prova.

Et recordes quan tornava a casa entre onze hores i migdia, amb sa gran caixa sota el braç, i et veia de lluny quan jugaves a la porta? ¡Com se li trasmudava, la cara! ¡Com es posava a somriure per a si! Hauríeu dit que baixava fins a ell un raig de sol.

Jo l'he conegut de jove, de bordegàs gairebé... Tot just sortia de la Santa Casa... perquè el pobre era bord, era bordet... Pujava tot flac, tot malaltís... i com era tan dòcil, tan benigne, en el veïnat del Poblet, feia llàstima a tothom... De tanta llàstima, li varen ensenyar de menar carro, a llavors de les obres del Bogatell.

Els Caçadors, l'Eqüestre m'envegen. Va agafar-la per la-cintura, com si fos una ploma, i la va fer seure damunt sos genolls; ella tir

I, com que els altres dos s'esperaven greument, Fritz esclat

-Mira-te'l, Jim! còm puja allí damunt. Mira! ara va a donar-li una estreta de ; ara li est

El primer interlocutor: -Pot ben calcular-se, aquella marxa, a raó de 34 milles, segurament. A unes 33 milles. Després tots dos, fatigats per l'esforç de la conversa, ronquen de bella manera. Els dos ximplets que van als rems, plens d'ufana per tenir l'honor de carregar uns professionals com Jaume i Tom, multipliquen els esforços.

Ja t'han tret tots! ¡Els nois han sortit de mala sang com el teu home! Quina nierada de senglars!