United States or Zambia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, jo tampoc; però de sobte se m'ha acudit que era divendres. -Diastre! Mai no es prou esment, Huck. Hauríem pogut ficar-nos en un trencacoll paorós, sorollant aquesta casa en divendres. Pogut !... Digueu que ens hi hauríem ficat . Hi ha alguns dies sortosos, potser; però el divendres no n'és pas. -Fins els més ximples ho saben. No em penso que vós fóssiu el primer que ho esbrinés, Huck.

La veritat, considero a la gent que's diverteix ab les migrades sortides d'aquests ximples, com jutglars d'aquests pobres beneits. OLIVIA Ah, Malvolí! l'amor propri us corca el goig de l'alegria y tot ho passeu pel garbell d'un gust estragat. Quan s'és franc, generós, senzill, se pren per trets de cervatana lo que a vós us semblen bales de canó.

-Quina beguda tan perniciosa és la cervesa! deia. -Hauria calgut tòrcer-li el coll a aquest Gambrinus, quan se li acudí de fer bullir l'ordi amb el llúpol. Es una cosa contrària a la naturalesa, la barreja del dolç i l'amarg: els homes són ximples, d'empassar-se una metzina com aquesta. Però el fum és qui la culpa de tot: si hom pogués renunciar a la pipa, se'n riuria d!el xop.

-Just i cabal! I entre els dos janfosques vosaltres n'heu sigut tornadors, pagant també la vostra part de janfosqueria. Perquè, diguem-ho clar, vosaltres, els que teniu poc o gens de bestiar, poc vos dóna ni vos quita que l'empriu sia d'en Pere o d'en Pau. Llevat d'alguna rompuda, on hi deixeu la salut a canvi de quatre sacs de mestall magre i que igual explotaríeu d'un compte com d'un altre, per lo demés tan tindreu com tindríeu. Sinó que a aquell brètol li va convenir (ell sap per què), alçar la llebre, i vos va pendre per gossos, aquissant-vos perquè l'ajudèsseu a conseguir-la, i vosaltres corríeu com ximples, pensant menjar-vos-la primer. Vosaltres vos heu trencat el coll, mentres que els més interessats en la cosa s'han quedat a l'agoit. Lo cert és que tots, des del senyor al darrer terralloner, tots, qui més qui menos, heu jugat de ganyó. Fins jo mateix confesso que he pecat de descuidat i mandrós, no creient mai que hi hagués tanta falta de bon seny. Quan vaig adonar-me'n, encara que tard, tot era avisar-vos, pregant i suplicant; però... ca!..., tothom anava a la boja. Si la gent de seny se m'hagués posat al costat, ja vos asseguro jo que no gemegaríeu lo que gemegeu. Però est