United States or Poland ? Vote for the TOP Country of the Week !


-I com per l'aire... paternal que feieu al dur-la al vostre costat de seguit s'endevinava que aquella damisel·la no era pas la vostra amiga, vaig deixar de mirar a n'ella per a preocupar-me de l'acompanyant... No hi havia lloc a dubtes.

PORCIA Aquesta excusa estalvia molts presents als homes. La vostra esposa, al saber quant jo me la mereixo aquesta anell, hauria d'esser folla per guardarvos rencunia eterna d'havermela donada. Est

LLORENÇ Senyora, ho dic sens vacilar en presencia vostra: teniu una alta y veritable idea de la divina amistat; ne doneu la més ferma prova soportant com vós ho feu l'abscencia del vostre senyor.

Amb les vostres converses tendres, amb les vostres confidències a cau d'orella, difumeu una mica la música, li lleveu cruesa. La vostra col·laboració al plaer de les nostres oïdes, és tan deliberada i conscient, que tot seguit que s'acaba una de les peces del concert, calleu, en part, perquè ja no se us acut res, i en part, perquè compreneu que el parloteig aleshores ja sería inútil.

Després, quan agafeu darrera la vostra cadira, dins el cossi, una altra botella, i la poseu entre els vostres genolls per a llevar-ne el tap sense estrebada, ¡com riuen pensant: -Què vindrà, ara?

TÚBAL Y un d'ells ha ensenyat una tombaga que l'havia comprat a la vostra filla a preu d'un mico. SHYLOCK La desgracia l'aplani! Com me tortures, Túbal: era la meva turquesa. Era un present de Lia, de quan joves; no l'hauria donada per tot un bosc de micos. TÚBAL Y no hi ha dubte, Antoni est

-Quan el senyor Kobus voldrà- respongué la feixuga muller, tot asseient-se. -A la vostra salut, fills meus! digué Christel. -Jo, penso que tantost el fenc sigui entrat...

Ella força quasi sempre al desgraciat a viure més que sa opulencia y a contemplar ab ulls llànguits y front arrugat tota una època de pobresa; a m'escursa els dies penosament llargs d'una semblant miseria. Encomaneume a vostra noble esposa: conteuli, ab tots els accidents, la fi d'Antoni; dieuli lo molt que us estimava; feu justicia al mort.

-Només que un... un... gat mort. Hi hagué una onada d'alegria, que el Tribunal reprimí. -Mostrarem l'esquelet d'aquell gat. Ara, fill meu, digueu-nos tot el que esdevingué: digueu-ho a la vostra manera, digueu-ho ben tot, i no tingueu por.

-Però, si em preneu la veu, digué la donzelleta de la mar -què em restarà? -La vostra bella figura, digué la bruixa, -la vostra passa llisquívola, i els vostres ulls que parlen; i amb això és ben segur que podeu fer l'encís d'un cor humà. ! Heu perdut coratge? Traieu la llengüeta, i us la tallaré com a paga de la potent beguda.