United States or Kosovo ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Calmi's, don Joan... que li convé repós. -Calli vostè!... i no torni a entrar més, quin fàstig! Sembla un empressari! Mossen Fèlix!... vingui vostè que és un home de cor bó, faci'm una caritat... segui aquí, ben aprop meu que li dictaré. M'estic morint d'inspiració... quina mort més terrible... quin trasbals que sento dintre meu! Jo ho diré tot a vostè perque'ls altres no'm comprenen!
-No, jo no! diu el nebot, que és a qui s'ha dirigit. -La senyora. -Ai, no, no!... fóra capaç d'embruixar-me- respon la veïna fent la brometa. -Ba, dona!... doncs vostè, senyor Mariano! afegeix el senyor Vintró. -Pensi-se-la vostè, home, que ho far
Era una guia de conversació anglesa per a ús dels viatgers alemanys, que començava: «En un vaixell...» i terminava: «A casa el metge.» El capítol més extens era dedicat a la conversació en un vagó de ferrocarril, en un departament curull de gent boja, batalladora i grollera: «¿No pot vostè fer-se un xic més enllà, senyor?» «-Impossible, senyora.
Quants anys té, vostè? Com se diu? L'aspirant a llogater . -Em dic Narcís Campmany. L'amo de casa . -D. Narcís de Campmany? L'aspirant a llogater . -Sense el de . L'amo de casa . -És llàstima. Si es queda amb el pis ser
-Hola, Feliça! Jo bé. I el senyor oncle? digué aquest amb to bastant sec. -Tots bé, gràcies a Déu. I s'aturà. -I doncs, què tenim de nou? digué el jove, veient que ella no es desenfangava. -El senyor Rector me fa venir, perquè... (altra pausa) -vamos... perquè m'ha dit que vostè est
-Oh! Vostè va dir una veritat com un temple, senyor Quim. -I tal! -Ja ho crec!
-Vostè no ha pujat, avui! li diu l'aconduïda muller del senyor Vintró, per fer-la caure en el cas, sense dir-li expressament. -Ja me'n recordaré, ja... diu ell, fent la brometa. -Després me vindr
La seva pronunciació és massa correcta. Ja sap vostè el que va dir l'escocès en tastar el veritable whisky per primera vegada: «-Potser que sigui veritable, però no m'agrada.» Doncs així succeeix amb l'alemany que vosté parla. El que vostè fa, sembla més aviat una demostració de la seva ciència. Jo li aconsellaria que pronunciés tan malament com li fos possible. A tot arreu passa el mateix.
-Festeja més que cap gos: tothom la segueix. -Senyal que els agrado. No tingui por que la segueixin a vostè amb aquest nas d'apagar llums; hi ha més gènero que a l'Aduana. La de l'entresol . -Vaja, vaja! Callin, que ja fan maldecap. -Ella ha començat; no li deia pas res, jo. -No vui callar: si no ens vol sentir, tapi's les orelles. -Doncs no calli. Ja la coneix tothom per escandalosa.
Si tenen enteniment poden ser ditxosos: perquè ell té alguna coseta, ella no va despullada i ¡lo que és estimar-se!... Ella. -Oh! ¡Aquests sí que s'estimaven de petits! Se passegen amb tota la família. Ells dos van una mica separats. Ell. -Però que no puc mirar enlloc? Ella. -Oh! hi ha mirar i mirar; i vostè... no digui... que per Carnestoltes sempre anava amb ella. A qui estimo, jo?