United States or Uganda ? Vote for the TOP Country of the Week !
PORCIA Ja veig, senyor, que sóu lliberal... al oferir. Vós m'heu ensenyat de cop a demanar y ara me sembla molt bé, que em voleu ensenyar com s'ha de respondre al qui demana. BASSANIO Oh, senyor, aquesta anell me fou donada per ma esposa; y quan en mon dit la posava ella mateixa, me feu jurar que mai devia vèndrerla, donarla ni pèrdrela.
-Huck, puc voler-ho o puc no voler-ho; però què diria la gent? Ves, dirien: -Uix! La colla de Tom Sawyer! Quína terregada hi ha! I ho dirien per vós, Huck. No us plauria pas, això; ni a mi tampoc. Huck romangué algun temps en silenci, esmerçant-se en una lluita mental.
SHYLOCK Quan se m'hagi pagat conforme ab lo que ella dicta! Se veu que sóu un jutge recte; coneixeu bé la llei; heu exposat netament el cas: jo us encarrego, en nom de la llei que vós dignament sosteniu, de procedir al judici. Us juro, per la meva ànima, que cap paraula d'home pot ferme vacilar. Ma lletra es ma força. ANTONI Demano al Tribunal que dicti prompte el séu judici.
-El preu ho mata tot- va respondre el cavaller. -Vós demaneu. Em penso que no renyirem.
SIR ANDREU Ah, maleit siga! Mireulo. Jo he fet lo que sir Tobias m'ha fet fer. VIOLA Per què'm dieu això? Jo no us he fet cap mal. M'haveu escomès ab l'espasa, però jo us he parlat ab cortesia y no us he fet cap mal. SIR ANDREU Si un trenc al cap fa mal, us dic que me n'haveu fet; sembla que per vós no sigui res trencar el cap a la gent.
-Vós dolent! I Huckleberry començ
Vosaltres ja no creyéu en miracles, vos ho llegeixo en la nina dels ulls; quan tingáu los cabells blanchs y la pell tan arrugada com jo, ja hi creuréu un xich. Y á mes si 'us ho conto, es perque m' ho haveu demanat. Ohíu.
Quan per espai de tres cents anys hem treballat a fer tot el bé que era al nostre abast, ens guanyem una ànima immortal, i prenem part en les joies eternes de la humanitat. Vós, pobra donzelleta de la mar, heu lluitat amb tot el vostre cor per allò mateix que a nosaltres ens fa lluitar.
LLORENÇ Anem, ma dolça aimia, a esperar llur arribada. Mes per què anarsen a casa? No, no val la pena. Esteve, anuncieu vós mateix al palau que vostra mestreça est
Cada dia a aquella hora, tornava el pobre vell encorvat, sota el pes dels anys i de la fusta seca... i tenia quelcom de brutal l'espectacle d'aquell home decrèpit, d'aquella deixalla de la vida, rebatent-se i lluitant encara pel miserable mos de pa. -I doncs, l'avi... vos sempre amb la llenya!... -Què hi vols fer, filla! com tu amb la roba!... d'una manera o altre hem d'esperar a la Seca!