United States or Japan ? Vote for the TOP Country of the Week !
I, no res, el cor restava tremolós un moment, però tot seguit es temprava i enfortia. Hi havia plaer a cercar aquella emoció. Tornem-hi. Tots ho provàvem, cada volta amb més desvergonyiment. En Xaneta deia amb fanfàrria: -Sa nit no es menja dingú. Ja podeu cridar i xarnegar: tot ho aguanta.
En acabat, reprenia el seu cant melangiós. Sperver, Sebalt i jo estàvem palplantats, ens conteniem l'alè, garfits d'espaordiment. De cop i volta el comte va callar. Com la fera que flaira el vent, va aixecar el cap i va parar l'orella.
Mestre Quissu, de primer impuls, n'hauria protestat d'aquella agressió tant sense solta ni volta... un lladruc li vingué a la gola sense ni adonar-se'n... però de seguida es reprimí el gènit... va mirar el blat, tot galopant per posar-se fora de tret, i va pensar que el pagès tenia raó... aquella parella que qui sap ja on parava, l'havia deixat com nou aquell camp: per tot on havia passat, les espigues eren ajegudes i es digué: cert que jo no hi tinc cap culpa... però qui perd l'un, perd el seny!... Té raó aquesta vegada l'Home...
No obstant, Kobus volia fer enfurismar el vell rabí. De cop i volta va dir-li: -I les dones, David? i les dones? ¿No me n'has trobat una? La vint-i-quatrena! Deus portar pressa, de guanyar la meva vinya del Sonneberg. Tindria curiositat de conèixer-la, la vint-i-quatrena.
Aquell contrast entre la figura somniada i el personatge retratat el va sobtar de cop i volta... però no va ésser més que cosa d'un moment, perquè passada la primera impressió ell mateix se'n va riure a tutiplè d'aquelles aprensions romàntiques, i va acabar pensant que realment havia d'ésser de temperament fort, vigorós ple de saba i ple de vida, l'home que s'atrevia a fer la causa dels desheredats davant d'una societat coquina i avara, armada fins a les dents contra tota reivindicació humanitària que pogués arrebassar-li un privilegi.
I... els ha olorat, ell? -Suposo que sí. Em va semblar que tenia per ells un gran interès, que se'ls estimava d'allò més. -Creu V. que s'emmalaltiria si jo donés una propina perquè se'ls emportessin i els enterressin? -Penso que no riuria mai més. De cop i volta tingué el següent acudit: -Voldria servar-los, V.? Permeti que els hi envii.
-De pressa, mestres! Digué en veu baixa. La lluna podria eixir de cop i volta!
I quan, tot forategant amb el ganivet per arrencar-ne alguna, captombats a frec d'aigua, ens escometia de cop i volta una ona esvalotada, esquitxant-nos de xarbots, ¡quins xiscles i quina tabola!
Jo m'esqueixava de riure; l'avi Mauva, que era a la canya del timó, va esclafir també la mitja rialla; i en Vadô Set-trossos, si no hagués sigut tan desconjuntat, s'hauria desllorigades les conjuntures, perquè reia i tornava a riure cent vegades, i cada volta amb més extraordinàries contorsions. En Pau Ternal estava consternat.
Tot dirigint-se a la porta major, ben tancada per dins i ben barrada, els clergues anaven cantant antífones amb to tan solemne, amb tanta majestat, que els infants semblaven despacientar-se, fins que, mesclant les veus tendres amb les sonores dels capellans, rompien en crits de ¡Juli! . I així que el subdiaca trucava a la porta amb l'arbre de la creu, la multitud infantívola cridava altra volta a chor: ¡Obriu obriu; obriu que volem entrar! . Oh!
Paraula Del Dia
Altres Mirant