United States or Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ningú es mor, per aguantar el respir una estona. Convé que siguem valents, Marianna. El meu pare m'ho havia dit cent vegades: «A la mar no es perd sinó el que es desespera: no hi ha que rendir-se maiS'ajupí altra volta i tragué dels calaixos galliners unes coses que lluentejaven. Eren destrals. Se'n pos

L'hereu de can Seva, que és la primera volta que hi va sol. I passejant-se entre la gentada i els bous, vaques i vedells, passen els ramaders amb les bruses llargues i fosques i els barrets amples, preguntant i oferint, rebutjant i regatejant i comprant. -Tu, xarric, que no tens cap xurmé? -Aquest any no, son dues xurmeres. -I d'aquestes, quan ne vos? -Nou unces.

Va continuar la seva tasca amb un aferrissament que no li permetia de respirar. La ràbia esclatava en tot el seu posat. Tanmateix, però, l'obra avançava: cada cop de càvec feia ara un so balmat; i sobtadament va caure una pedra, i després tota la volta s'esfondr

Seria una preocupació de son esperit fortament commogut, però el cert és que en aquells instants li sembla a en Ramon veure que la descomposta fesomia de son oncle es reanimava com banyada d'un resplendor celestial, que reapareixia son habitual somrís, l'hermosura del qual s'aquilatava per quelcom que no era d'aquesta terra, mentre que la gemegor, poc abans curta i precipitada, i que fins per un moment s'havia interromput, reprenia allargant-se com un immens i suau sospir. La vida s'anava a trencar, per fi, i semblava que s'aguantés sols per un bri, per una filagarsa de vaporós manto de l'ànima que se'n fugia. El jove sentí part de dins, a les entranyes, quelcom que se li esquinçava, d'aquell gemec, darrer comiat d'una vida que finia, i, per primera volta, apart

Aneu! esquinceu-li, de cop i volta, el vel de les tristeses amb una proposició esveradora com aquella! Convindria, de primer, interessar-la en alguna conversa de coses més lleugeres, portar-la a la intimitat de les paraules que van i vénen, i, després, a poc a poc, insinuar-li la qüestió. A veure: ¿de què podria parlar-li, per assorollar-la una mica?... de què?... No trobava res.

Vaig dir parenostres, vaig recitar versos... Res no m'era plaent: ni l'oració em sortia del cor, ni la poesia m'hi arribava. De cop i volta va omplir-se d'un ronc esvalot tot el camp, abans silenciós, de la meva audició. Era que el pare acabava de despertar- se amb una ratxa de tos. Com tossia! I després se va moure amb una fressa tal, que vaig creure que s'aixecava per venir a sotjar-me.

Per centèsima volta pretén explicar-se com és possible que un home caut i madur arribi a cometre una bestiesa irreparable. La seva exaltació de tífic convalescent li sembla una tragèdia horrible.

Ara ; un Sant Jordi sense roses és lo que no pot compendre el senyor Badó, home de a carta cabal, que, a pesar de les revolucions socials i científiques, a pesar de l'any 48 i del telègrafo elèctric, menja cassola el Dijous Gras, i una volta tots els anys es permet sortir a fora, amb quatre amics, per fer la favada. Conegut el senyor Badó, permetin que ell sigui qui prengui la paraula.

Un hom es recordava de les escenes de transformació en les pantomimes, en què, entremig de núvols flotants, música lenta, flors flamejant i fades recolzades, son transportats de cop i volta a un quadre de policies que salten sobre una colla de nois avalotadors, histrions inflats com a salsitxes diformes, arlequins, llesques de pa amb mantega i clowns...

«Un temps la lluita era entre la vida corporativa i el poder erigit en Estat pugnant una i altre per a defensar sos drets i, tal volta, per a imposar-se mútuament. D'aqueixa lluita en naixia l'equilibri de les dues forces, que marcava la via progressiva de les nacions.