United States or Estonia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Fritz, amb els ulls humits, va mirar en direcció de Katel, i David comprengué tot seguit què volia donar entenent. -Vols parlar-me a mi tot sol? va fer. -Sí, murmur
Hissa!... Jo em desmancalo d'un rem que val una pila de pessetes. Hissa!... Jo pago l'encesa de l'altar. Hissa!... Jo corro amb les dispeses de la minestra. Hissa!... Ara vols... Amarra! dic jo. ¿Te sembla si la meva ès cara de fer babarotes pels carrers? ¿Que dormim, tita? Uix! Jo no he promès res.
A la nit, en succeïr que tots dos ens trobàrem sols, George retragué l'assumpte per si mateix, dient-me: -Aquests alemanys són ben particulars, en moltes coses! -Vols dir? -Veureu. El coixí aquell que desitjava... -Per a la vostra tia: oi? vaig remarcar-li.
Era ella, era Berta, serenament recolzada en la barana. -On vas? li digué. -Tampoc vols dormir? -No. No puc. He sentit com obries el balcó, i he vingut a veure què et passava. -No res. Gairebé cada vespre surto una estona a orejar-me. M'agrada.
-Per a mi si vols, perquè jo sol em comprometo a retornar-te la quantitat; però és per fer un servei a algú. -A quí, David? -Coneixes el vell Hertzberg, el marxant de paquet. Doncs bé: sa filla ha estat demanada pel noi Salomó: dues criatures enciseres! féu el vell rabi, junyint les mans amb un aire enternit. -Però, comprens?, cal una mica de dot, i Hertzberg ha vingut a trobar-me...
-Tu l'hats feta bona! s'anava dient -què hi vols anar a buscar amb aquesta broma!... I de sobte s'adon
Era tal la meva exaltació d'ànim, era tant lo que m'havien afectat aquelles escenes de rebaixament del poble, que fins desitjava quelcom de més grave, si vols, de més salvatge, de major extravio de sentiments, però que demostrés virilitat, que fos de més caràcter.
I jo el teu cor l'endevino tan bé! sé que et fa tanta falta, un maridet! -No sé, no sé, Paulina: em sembla que somies. -I calla, tonta! què tinc de somiar! Tu vols ser contemplada, vols ser estimada. Tu no ets de les que es resignen, com jo. Tu vas plorar molt la mort del teu Alexandre; però eres tan joveneta! -Sí, Paulina, sí; però Déu va voler-ho d'aquesta manera.
-Bé està- vaig respondre, tot aixecant-me: -ja que és vostre, serveu-lo. I vaig dar una passa per retirar-me. Ell, aixecant-se i agafant-me pel braç amb un accionat violent, petant de dents, va dir-me: -Escolta: quant vols? -Vull la meitat. -La meitat! va fer. -És abominable! És un robatori! -Bé, doncs: serveu-ho tot. I vaig pujar el primer graó.
A l'arribar a mig carrer de Mar m'aturo, perquè he vist el doctor Calvet i desitjo preguntar-li de la malalta. El bo de l'home deu tenir alguna visita urgent: va de pressa de pressa. Duu les mans encalofornades a les butxaques del paltó, la mangala sota l'aixella, i el barret al clatell. És blanc de celles, blanc de pestanyes, blanc de cabells i blanc de cutis: en la seva carassa magra i ossuda no hi ha més que blancor, llevat de la tinta blavissa que li acoloreix esblaimadament les nines dels ulls i les venes, que li arboregen pels polsos. Camina de pressa, i tan distret, que no s'adona de mi fins que em planto al davant seu a mitja passa de distància. Aleshores fa un surt, s'atura, m'examina un moment amb mirar miop, i deseguida tanca les parpelles, amb lo qual la seva cara acaba d'esblanqueir-se del tot. Vaig a parlar, però no em dóna temps. Sense obrir els ulls més que de tard en tard i a mitges, diu així, de correguda: -Ja sé lo que em vols preguntar. Es tracta de la teva teta: oi?... de la Jacobè. Est
Paraula Del Dia
Altres Mirant