United States or Japan ? Vote for the TOP Country of the Week !
En Melrosada sentia un goig a patir, a torturar-se per ella, a fer-se il·lusions que el trasbalsava una cosa que no volia anomenar per por; en Melrosada s'engrescava amb aquestes idees de pensar que ell, ell, en Gaspar Melrosada, podia fruir aquest sentiment que dóna esgarrifances delicioses i omple la sang de la més dolça angúnia.
No obstant, Kobus volia fer enfurismar el vell rabí. De cop i volta va dir-li: -I les dones, David? i les dones? ¿No me n'has trobat una? La vint-i-quatrena! Deus portar pressa, de guanyar la meva vinya del Sonneberg. Tindria curiositat de conèixer-la, la vint-i-quatrena.
I la italiana senyalava que volia fer el que feia la Monja en la postal que tirava l'art; i agaf
Li prengueren el sac de mà, el besaren, l'abraçaren, el dipositaren en una cadira de braços, i li digueren què volia menjar. -No, no, no vull res. A * he menjat magníficament, massa. Encara estic tot empatxat. -Quina llàstima que hagis vingut en aquestes hores, i sense avisar! -Però vaja, alguna cosa has de pendre. Noies, conjumineu-li una sopa. I sempre hi deur
Les jornades que passava pasturant en les planúries i en muntanyes encatifades d'herba fomental, En Joanín hi estava desficiós; ell volia boscúria feréstega, i allí, no hi havia prou menjar per al ramat, i allí era on hi havia els óssos.
Des d'aleshores, mai més. -Un artista com vostè el devia sentir d'una manera tan dolça l'amor! Quines coses devia dir! quines paraules! -Oh pobre de mi! No ho cregui: sempre he estat d'una gran timidesa. Quan em trobava davant d'ella se'm feia com un nus a la gola. Li volia dir moltes coses! però les meves paraules eren tan pobres! Demés, mai mai n'he sabut, de dir fineses.
I pensar que allí baix, a l'ombra de la façana, sentada en el vogi de les truges, la seva trista muller, fa una hora, roman despacientant-se per dinar, tot dient al més xic dels mainatges: -Calla, Nicus , calla calla, que el pare és a cacera i menjarem xon . Xon volia dir carn, carn de tota mena, fos de bou, de guilla o de conill.
-Dolent!...No haver berenat! Tant de mal com et fa! ¡Ja té, raó, ja, la teva mamà, que et dóna gust fer-nos patir!... Ala, anem a dalt, que encar és hora...-Ell s'entossudia: »No volia moure's, no volia menjar, no tenia gana; s'estimava més estar-se all
Una tarda en que un frare s' estava sol en la sagristía, va entrarhi un home alt, sech, groch y tot vestit de negre, y li demaná si volia confessarlo. Lo frare l' hi va respondre que podia comensar á passar á la capella de darrera l' altar major, que ell desseguida hi aniria.
El vell rabí s'acostava, doncs, tot agitant el cap amb un aire grotesc i salmejant: -Calavera... calavera!... No canviaràs mai, doncs? ¿Seràs sempre el mateix foll que jo havia conegut, que jo havia fet saltar damunt els genolls i que volia arrencar-me la barba?
Paraula Del Dia
Altres Mirant