United States or New Caledonia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Advertits per manaments saludables i formats per l'exemple i la paraula divina, gosàrem llevar els ulls al cel i dir: «Pare nostre, qui estau en el cel; a nostra llarga fam una taula havem parada en el desert; amb un festí d'aucell ens haveu regalats; amb fruites suaus i amb aigua viva.»
-Marieta... au! -Què estàs compromesa? -Alça, que ja toquen, Flàvia. -Tu, apa! Quin fred! Quina xafogor! Aquesta criatura és tan viva que no viurà. El bacall
L'al·lusió era massa viva per aquelles infelices que, amb més bon seny que els seus marits, pressentien que allò un dia o altre acabaria malament.
A sis?... i tant rebregada com és?... -Ah, sí... fugiu la mi senyora!... A l'hora de la mort en tingués!... -Deixa-la estar!... que no veus que fa cara de dejuni?... la viva, noies, la viiivaaa!... I la professó anava passant carrer amunt.
El resseguia adés i ara afanyós; el sotjava amb l'ànsia d'un detectiu; l'esglaiava un moviment maquinal dels que es fan en el son. De tant en tant es treia el rellotge. Mirava, per la finestreta, com encara lluïa una claror viva en els reguerots. Es desesperava. Fins ell, però, amb la debilitat, s'an
Ha vingut la tardor, aquell temps en què les fulles cauen i en què els malalts s'entristeixen, sentint l'esfullament de certa cosa viva que se'ls va desmaiant al cor. El vent, al passar per les arbredes, sembla que mormola paraules, de les quals se deixa mig endevinar el sentit fatídic per llur trista entonació i per l'esgrogueïment que produeixen a totes les plantes.
que sempre l'escolto amb esgarrifances mentres dura la llarga modulació de l'última nota. Però vostè, home panxut, que quaranta anys ha que acana metòdicament vetes i calicó, o bé pesa arròs i fideus; vostè que té una dona tan janota, grassona i de bon veure, magatzem i pis gran amb aigua viva a Barcelona... ¿com és que va a fora els diumenges?
Mes a l'hivern, quan la fúria de la ventada remou els boscatges i els llampecs llancen ses clarors estemordidores i omplen els ulls de paüra i els llavis de pregàries, llavors, la campana puja i baixa i alça la seva boca vers el cel, i el batall, com una llengua viva, es mou al seu dedins clement i desficiosa. Primavera. La vida ja és dalt dels arbres.
Les passes de la comtessa, traïen una mena de grandesa serena; hom hauria dit que era la viva imatge del deure complert. Quan va haver desaparegut a les fondàries del corredor, Gedeon va tirar-se cap a mi: -Bé, doncs, Fritz -va dir-me amb un aire greu, ¿què en penses d'això? Jo vaig ajupir el cap sense respondre: la fermesa de la damisel·la m'espantava. Sperver estava indignat.
Aquesta donzella no era pas despreciable per al que podriem dir-ne una combinació matrimonial, i em sembla naturalíssim que algú pensés de mi: -Aquest va directament. a apoderar-se del cor de la Luïseta. Abans s'ha afirmat que la Lluïseta era una noia desconcertant, una barreja de cosa viva i cosa dissecada. Això no és res extraordinari.
Paraula Del Dia
Altres Mirant