United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !


Somniejava encara aquestes coses, i sentia ja l'aire viu que em feria el rostre perquè ens acostàvem a l'eixida de la gorja, quan de cop i volta un reflex rogenc pass

«Em fico dins el llit per fer-hi un son seguit...» Sst! -Què passa, Huck? -Són homes! Un n'és, sinó els altres. Un d'ells fa la veu de Muff Potter. -Ca!... Voleu dir? -Faig juguesca de conèixer-la . No us remeneu ni us bellugueu. No és prou viu per a reparar-nos. Deu estar embriagat, com de costum, ben segur, aquest vell poca-pena del diastre. -Molt : estaré ben quiet. Ara n'estan lluny.

-També ho conec ara així- digué el Rector descoratjat. -Mes, qui s'havia de pensar que li vingués tant de nou! Aquest home viu fora del món. Després d'alguna pausa afegí: -En fi, hem d'esperar que, si convé, Déu hi far

A mitjant camí del coll ó sia á una hora de Tortosa s' hi troba una hermita, hont hi viu una familia per la conservaciò y apariament del sant lloch. La imatge que s' hi venera fou trobada allí mateix per unas donas. La tradiciò ho conta aixis: Unas donas que anavan al coll de l' Alba vegeren tot plegat á la vora del camí una serpent inmóu y dreta tal com si fos de pedra.

Vaig acudir en va altres dies al carreró solitari, al peu de la tanca a cercar en l'olor que s'hi respirava, la renovació del meu somni. No ho vaig conseguir. Aquell somni espontani, automàtic, no es reproduí més; no en vaig poder cap altra volta assolir sinó un record més o menys viu. L'olor a les primeres flairades m'ocasionava sempre una emoció remarcable, pero no res més.

El Secretari, literat naturalista i un dels més decidits campions del document viu i l'observació directa, no es podia pas pendre per home d'aquests versàtils que diuen les coses a la babalà.

Quan hi entrava un foraster, tothom s'amagava. Fins la mort li tenia llàstima i no els segava les vides; allí sols morien, amb la resignació dels anacoretes, els vells tremolosos i corbats de tant viure regant la terra que conreaven amb la suor del treball. -Elena, o Elena! -Jani, ets viu! i ella plor

-Gaire... gaire... gaire...! Que me'n doneu, de fil! -Oh! Us penseu que sou molt viu: oi? Podria apallissar-vos tenint una m

El porter de l'hotel ens va fer conèixer el conductor d'un droschki , amb el qual podríem veure tot el que fos digne en el menys temps possible, segons ens assegurava. L'home aquell, que vingué a recollir-nos a les nou del matí, era tot el que podia desitjar-se. Era intel·ligent, viu i ben informat de tot.

Figurar-se que jo era capaç d'enganyar el pobre Lluís! No mereixia una llisada aquell minyó presumptuós, que es creia més viu que tothom? Me vingueren a la punta de la llengua un reguitzell de paraules agres. Però que en trauria de dir-n'hi quatre? Qui era capaç de convèncer-lo que l'estelada no era una menudalla, que, ben arreplegada, li cabria al clot de la gorra?