United States or Turks and Caicos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
I havien ressonat alguns trets de pistola... i havien relluït les fulletes d'alguns ganivets... i els combatents s'havien embriagat a la vista de la sang i semblaven que volguessin trossejar-se els uns als altres.
Amb tot, com li passava sempre que tenia a prop algun perill, va semblar que flairés el que l'amenaçava, i es va aturar en sec, girant arreu la vista i eixamplant els narius, com perdiguer a la saga d'un rastre. -Qui hi ha, ací? Ningú va respondre. Només va sentir al seu davant una remor somorta, semblant a la d'un animal que s'entafora entre les mates. -Una serpota o un llagardaix- va pensar.
Jo també hi vaig adreçar la vista. De bon principi no vaig reparar sinó que s'estenia rabent rabent una clapa ombrívola, com l'ombra d'un ser invisible que hi volés pel damunt. Allò era el primer efecte de la ventada: se comprenia de seguida. La ratxa que suara m'havia envestit hauria sigut un esbufec prematur. Ara venia l'alenada grossa. Com corria! Va abordar terra amb l'espetec d'un drap colossal que es desplega violentament, pataquej
Veritat que no puc gaudir-lo amb la vista; però és igual, essent meu com és. -Doncs bé: ja que és vostre, deixeu-me estar en nom de Déu. -El descolgaràs! udol
L'oncle em va dir que la lluna era un món. -Sí -vaig respondre. -Es un món com la terra, una mica més petit. -Amb muntanyes i tot? -Ja ho crec. Amb grans muntanyes, més altes que el Montseny. -I com se sap això? -Mirant-ho amb unes ulleres de llarga vista... unes ullerasses de gegant, que tenen cada vidre com una mola de molí. -I a les muntanyes de la lluna no s'hi veuen arbres i cases i gent?
Dues figures de guix, imitació bronze, i un gerro de ceràmica japonesa, han fugit de llurs pedestals. A la taula del menjador no es posa tapet: resta el linòleum a la vista, brillant com una superfície oliosa. Cadires enfundades, sofàs enfundats.
Segons és costum en el riu, un fotògraf professional anava a treure una vista de tots nosaltres, durant la nostra ascensió per les aigües.
Tant i tant va maldar, que va aconseguir encomanar les seves temors a en Biel. Però, malgrat la vista que el minyó esparpillava i les tortes que feia per dintre els boscos del comte quan se n'anava a jóc, mai va aconseguir veure una ombra que el fes malfiar.
Eren ben amables. El senyor em va dir que el seu cognom era Jones i que venia de Manchester; però semblava no recordar la part de Manchester vista, ni on queia Manchester. Li demaní on anava, i, evidentment, no ho sabia. Va dir que... segons. Després vaig preguntar-li com no havia trobat un bastó groller, per a passejar a ciutat.
El perill major el trobo sempre en l'adobador errant, per al qual la vista d'una màquina feta malbé és com un cadàver que trobés un corb, al seu volt; l'escomet amb un coral crit de triomf. En principi, tractava jo d'ésser cortès amb els adobadors espontanis, i els deia: -No és pas res; no cal que us molesteu. Seguiu el vostre camí i distraieu-vos.
Paraula Del Dia
Altres Mirant