United States or Kiribati ? Vote for the TOP Country of the Week !
-I bé... pobret... deixa'l fer. La senyora Tona s'assenta. Se sent una campaneta i es presenta l'hereu Vintró, vestit de màgic, amb una bata que li han deixat, un turbant fet amb tovalloles, i la gran barbassa de cabelleres de blat de moro. -Ajà!... Xiton!... diu el senyor Vintró.
Mentrestant cada qual ha anat quedant llest i el senyor Vintró desocupant a tothom del plat i la xicra escurada, que ja no els servia de res. -Ah!... diu el noi, que és més llarg que una forqueta i més pampana que en Calces . -Ara no es moguin, que aviat se'ls cridar
-Oh, ja pot pensar-s'ho! Per aquell que ha vist en Canonge... -Bé, aquell ja és un mestre. -El noi és tot d'afició- adverteix el senyor Vintró. -Noi! crida la senyora acostant-se a l'arcova -què fas... mira que la gent s'est
Vintró, amb tota formalitat, recull les targetes que el noi ha repartit i va acomodant la gent. -Vostè estar
El que fa companyia al senyor Vintró i la seva noia gran, que ja és casadora; la veïna de l'entresol; la del pis del davant; parents de la família; dos o tres nois ja grandets convidats pel xicot; senyors de la tertúlia. Ja dic, una pila.
Ja se sap: al despedir-se hi ha aquella cançó de: -Per molts anys... -D'aquí a l'any vinent... -Encara n'hi queden dues hores... i així successivament. El nebot... el nebot a l'últim també se'n va avorrit... Se'n va avorrit, el tros de quòniam? ... Jo mai he tingut la sort de què el senyor Vintró em convidés a les funcions de casa seva.
-Vostè no ha pujat, avui! li diu l'aconduïda muller del senyor Vintró, per fer-la caure en el cas, sense dir-li expressament. -Ja me'n recordaré, ja... diu ell, fent la brometa. -Després me vindr
-Saben quina hora és? pregunta el nebot. -De jorn, de jorn! respon el senyor. -Bueno... aguanti aquest mocador... Hi ficaré aquest ou... -Veus? li diu el senyor Vintró, baixet -t'havies de posar les mànigues més amples per això... -I ara el trobarem a sota d'aquest vas!...
De dies hi ha hagut la gran visita, s'han rebut targetes de coneguts peresosos, s'ha fet un bon dinar... Però al vespre és l'hora ja senyalada per celebrar la diada. Tots els que han anat de dies a donar-los bons al senyor Vintró i al seu noi, han rebut la mateixa invitació. -Vinguin al vespre, que els farem dejunar amb una mica de xacolata. -Ca! gràcies!... -Com, gràcies?
-Ja els has dat les targetes? ¿Ja els has dat targetes? diu el seu pare... allò... volentse'n mig burlar, però en realitat tot content. -Jo no en tinc... -Ni jo... -Ja els en donaré!... I el noi comença a repartir unes targetes brutes que diuen: « Entrada del dador al obrador de Juan Pi ». El senyor Vintró les tenia molt temps ha, sense saber d'on les havia tretes: tot ve un dia que fa servei.
Paraula Del Dia
Altres Mirant