United States or Slovenia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Que vinga tot seguit aquell bon sacerdot. OLIVIA Aon, senyor?... Cesari, espòs meu, espera! DUC Vostre espòs? OLIVIA , mon espòs. Com pot negarho? VIOLA Jo, senyor? No. OLIVIA Ai! la baixesa de ta covardia és qui ofega ta dignitat; més no temis res, Cesari, enlaira ardit ta fortuna; tingues el valor d'esser el qui sabs qui ets y seras igual a qui tems.

Des d'aquell punt el meu cor no va estar més que per la pesquera. Vinga tornar a calar de seguida. Què ho fa que ningú plany els peixos? La mort d'una cadernera ens entristeix, i en canvi ens aturem a contemplar tranquilament el panteix anguniós del llobarro que s'ofega sobre el sorral. No, mai n'he planyegut cap, de peix. Com més forçudament debategaven, més viu era el meu plaer.

-Fet! refresquem, prou se coneix que en teniu poca de mainada... -Vinga d'aquell vinet de la bota petita. Atureu el molí! i tots a beure, i feu-se aixamplar la roba que tot vos anir

Després, vinga vogar i mar enfora s'és dit. Anàvem a quatre rems, i en Canari portava el timó. Quin delit! Quin entusiasme! ¡Que era de bon rebre, al front i a les galtes, el buf del vent, impregnat d'una polseta de ruixims! Un garbinet fresc, oratjós i joguiner volava en ample vol per la planura del mar, enravenxinant les ones sense embravir-les. Tot era vida i moviment.

-Al menos busca en en Carlets perque em vinga a fer companyia. -Ja ha vist el barco?... -Home! Hi he trobat una cosa... així... un poc sinònima... vull dir que no és prou natural... -Ah, !... que no n'hi ha més que mig?... -No, no... això encara... Però no hi surt cap que figuri que es mareja... i això és imposossible... En un barco sempre s'hi mareja algú...

Ella, prenyada fins a les dents, venia cada migdia a dur-li el dinar. Tots dos s'asseien a l'ombra d'un arbre, al peu del carro, i vinga mirar-se embadocats, com si mai s'haguessin vist.

Quan encara no se n'havia anat aquella larva pertorbadora, dues noies més començaren a bufar i a estremir-se, i vinga esperits i esperits, que la pobra mestressa ja no s'hi entenia; i, en mig del desori, aquell home gras i vermell es pos

GRACIÀ (senyalant a Jèssica) Nerissa, mostreuvos tendra ab eixa extrangera; doneuli vostra benvinguda. Vinga eixa , Solanio! Quines noves porteu de Venecia? Cóm est