United States or North Macedonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, va ser una cosa molt trista. Jo havia deixat a sa de casa, bona i eixerida. Estava molt contenta, perquè, amb es dinerets que havíem arreplegats, havíem comprat una caseta i un llagut, i llavors jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals. ¡Ja mai més viatjar!... Viuríem junts. Jo seria pescador... patró de barcada... Un bon descans. Sa meva veieta em gomboldaria: sempre la tindria as meu costat com un àngel de sa gorda. Ella tot això m'ho deia amb ets uis. ¡Que me'n deien, de coses, ets uis d'aquella dona! A sa llinda de sa porta ens vàrem abraçar sense pensar mals averanys i em va dir: «-Porta'm melons d'Alacant» «-Prou, dona, prou.» ¡Sa sang de ses venes, li hauria donat, si me l'hagués demanada!... Ja saps que sóc de Blanes: oi? Sa nostra casa era a sa banda de mar, a un cap de sa platja; i així que vaig saltar en terra vaig fer via cap allà, amb tot de bones notícies a sa punta de sa llengua per a alegrar es cor de sa bona veia. Portava es diners a sa pitrera per ensenyar-los-hi de seguida: «-Mira, lo que hai gonyat!» A mig camí me varen escometre dues veïnes. No estava pas per a elles. ¡Al diable, ses tafaneres! «-Sa teva dona est

Sant Antoni abat, acabava de fer un llarch viatge per mar, y en sa estada á bordo s' havia fet conegut del patrò, com que en conversa ab ell moltas vegadas matava las horas. Aixís va ser com coneguè lo génit y defectes del home de mar y va resoldre en son interior convertirlo per mes que fos tossut y grants llurs errors. La truja duya un garrinet á la boca y 'l deixá caure als peus del sant.

-No, acosta't, és indispensable que coneguis l'objecte del nostre viatge. En dues paraules, es tracta d'agafar la vella! Un llampec de satisfacció il·lumin

Fou llavors que Harris li digué ase estúpid... ; cosa que ens endarrerí un dia el nostre viatge i cost

Però és una ciutat per a viure-hi d'estada, més que visitar-la en viatge. Sos museus i galeries, sos palaus i jardins, sos formosos i històricament rics voltants poden oferir gaudi tot un hivern, però maregen en una setmana. No pas l'alegria de Paris o Viena, que de cop i volta s'esvaeix. Sos encisos són més fortament alemanys i més perdurables.

Cap viatge meravellós sobre un núvol d'estiu no faria les coses amb més facilitat que la dama de la bicicleta, segons el cartell. El seu vestit de muntar, en temps d'estiu, és ideal.

Les blavors puríssimes s'anaven estenent. -No teniu fills? -Una noa casada. -I doncs? -No ès tot u. Es seu marit se'n cuida. Jo... més aviat li seria una nosa. -Sou viudo de temps? -Ara, per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys que vaig saber-ho al tornar de viatge. -Ah, vatua!

-Que no tocarem més el violí, senyor Joan? feu la veu de la filla de'n Segimon. El violinista va redreçar-se de sobte i respongué sense obrir la porta de l'estada: -No, avui prou... estic tant cansat del viatge! l torn

Jo voldría que, per caritat, aixís com jo vos duya sens pagar creyentvos pobre, ara que jo he sofert eix malastruch viatge vos me donesseu quelcom, donchs ja ho veyeu, ab barca y sens diners arribo á terra. Be, va respóndreli Oriol voleu lo preu del passatge. Si me 'l podiau donar, prou vos ne fora agrahit. Porteu un rave diguè 'l beato. L' hi portaren.

Jo que podria continuar parlant-ne, d'aquesta mala nissaga... mes és de si asquerosa i estic desitjant treure-me'l d'entremans. Acabem, i ¡mal viatge facin certs hòmens de !