United States or Saint Helena, Ascension, and Tristan da Cunha ? Vote for the TOP Country of the Week !


Molt sovint de les contribucions, i més sovint, encara, del fred, de la calor y del preu de les accions, del vi y de la carn. Però sempre parlen poc, y cada nit hi ha la tos del senyor Nofre, el xiste de l'apotecari i la frase sentenciosa del senyor Quim. Aquestes tertúlies se van acabant. Els homes d'aquell temps i de ses costums fan el mateix camí que les llumeneres de quatre brocs; passen.

Vàrem instar-lo a no fer el ximplet, i George continuà: -També ens fan falta una tetera, una olla i un foguer d'esperit de vi. Res de petroli, sobretot! afegí, amb una llambregada significativa. Harris i jo fórem del mateix parer.

-Mengeu, home de Déu! ¡Ja ho teniu ben guanyat! -Ja en tinc prou amb una fulla de sopa. -L'Andreu és molt de bon faire. Vós enceteu el vi novell. -Any de siga! digué com era de consuetud sempre que encetaven un fruit de l'anyada.

-Bona pluja, Senyor!... ¡Ànsia, que ara va !... ¡No en plouen poques, de dobles de cotre! clamaven els caps de casa. -Aigua, Senyor, que de vi ja en venen! deien, fent tabola, els eixelebrats. -Gràcies, Déu meu! esclafia en Biel dret a la porta de la seva estada. Un batec de joia semblava sotragar les cases, els boscos, els sembrats i les vinyes.

PORCIA Doncs tement ja una desgracia, te prego que posis un bon vas de del Rhin damunt la caixa oposada; així, encara que'l mateix diable hi fos a dins, no dubto pas que ell la triarà. Faria tot lo del món, Nerissa, primer que casarme ab una esponja.

Allí al molí van eixugar-lo, van vestir-lo i li feren pendre vi i olorar vinagre. Una dolor clavada a la m

Veus dona! ara una mica de vi... i ara que'l golafre mami... i el saviàs del senyor Ramonet que vingui i aprengui, i tot donant-li el nen, li feia una muixangueta; i la Teresa feia el cor fort i el seu fill mamava com aquells vedells que tot mamant fan ressonar, a cops de cap, el ventre de les vaques.

-El vi fa borratxons... i vòs dir que begui jo? -I ben net! això reforça, dona!

Jo sempre em dic, en entrar a Alemanya: -Ara no he de beure cervesa alemanya: vi blanc del pais amb sifó; de tant en tant un vas d' Ems o aigua alcalina; però mai cervesa... o, almenys, gairebé mai.

Xenofont replica: -Però si feia l'hivern que dius, i el pa mancava, i de vi n'hi havia tan poc que ni olor se'n sentia, i molts desdeien de tantes fatigues, i els enemics ens venien a sobre, i jo en tal avinentesa vaig comportar-me violentament, confesso que sóc més insolent que els rucs: els quals, segons la dita, a còpia d'insolència no es cansen.