United States or Egypt ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Doncs, ¿sap que un apotecari que es plantés al costat d'aquest arbre en poc temps s'hi faria ric? -Ajà... miri's... el manzanillo . -D'aquest arbre en surt aquell vi que en diuen manzanilla . -Ve-li aquí una cosa que el llibret no la porta. -Miri's, senyor Verdós: vegi, si an aquesta gent els succeís alguna desgràcia, si s'ho tindrien ben merescut. -Vol dir?...
Els trapezuntins estableixen un mercat en el campament, acullen els grecs i els fan presents d'hostatgia, bous, farina d'ordi, vi. Negocien així mateix en favor dels Colcs del veïnatge, que habitaven la major part del pla, i de part d'ells vénen també bous com a presents d'hostatgia.
Tot rient, cadascú s'acuitava de pendre una bella part de freginat; les forquilles d'estany anaven i venien com la llançadora d'un teixidor; les barres galopaven, l'ombra de les fulles de l'encanyissat tremolava damunt les cares animades, damunt la plata florejada, sobre els vasos cairats i sobre l'alta botella groga, on crepitava el vi blanc del país.
-Doncs bé! aquell era precisament l'estat de coses a casa de Fritz Kobus, cap a la una: el vi vell havia produït son efecte. Apretava els llavis, badava el ulls i cridava, com si encara es trobés en la mateixa posició crítica d'aleshores: -No es bellugava gens! Pensava: «si et bellugues són capaços de plantar-te la forca a l'esquena!»
-I jo accepto- féu David. -Aquests són testimonis que jo accepto. Beuré un vi de primera que no em costar
Bo i marxant, arriben als llogarrets on els guies havien indicat de pendre els queviures: hi havia blat a balquena i vi de palmera i un vinagre cuit que es treu també de les palmeres.
-Qui sap! deia Paulina. -Animi's. -Contra el ridícul no es pot res, Paulina. Mai més, mai més la tornaré a veure! És impossible que ella pugui estimar-me; és impossible!... Al cap d'una estona en Melrosada es refeia de la desgràcia amb uns melindros impregnats de xocolata i una copeta de vi ranci. Paulina no es donava compte del que havia passat: els seus pensaments eren deslligats encara.
Per tota vitualla solien dur un sac de faves seques i un gros quarter de cansalada rància, que els durava tot l'hivern. Així que la grana se'ls afetgegava al païdor, baixaven a la riera o al córrec més proper, s'amorraven al corrent, i xarrupaven l'aigua de les neus. El que estalviaven en vi ho gastaven en tabac: una escafarlata pestilent que anava embolicada amb paper d'estrassa.
I Sperver, alegrat pel vi vell, va riure uns quants moments sense saber gairebé perquè. -Aixís és, Gedeon- vaig continuar jo, -que aquesta torre s'anomena la torre d'Huc... d'Huc el Llop? -Ja t'ho he dit, què diable!... T'estranya, això? -No! -I sí! t'ho veig a la cara, somieges alguna cosa. Què és això que et fa somniejar?
Un crit de dolor i de ràbia llançat per en Biel, que acabava d'arribar al cap de la palanca, va acabar de desvetllar als dos que estaven més serens. Els altres, calents d'orelles a causa del vi engolit a l'hostal, ni varen fer acció de bellugar-se. -Pit i ronyons, que el llop és nostre! va esclafir en Jan.
Paraula Del Dia
Altres Mirant