United States or Kosovo ? Vote for the TOP Country of the Week !
Un so apagat de veus surava per l'extrem més distant del cementiri. -Vegeu! Mireu allí! murmur
¡Que bé s'harmonitzen aquestes veus amb els sentiments d'en Garet! Commòs per una esperança verge i tímida, ha restat sol al carrer, al peu de la porta de la seva estimada, contemplant el clavell que ella li ha regalat.
-Veus, aquí a l'hivern fem grans fogarades... no anam ben garrapats i es fred se mus fica als ossos... Ara coc banyons. No't moguis que et portaré un xic de xaret de câ es Cabasset de Rabal... para ment que te toc! no begus massa... Després tinc un meló de guindolet tot ple bo.
Esmorzem i anem al cafè, on mai hi veus ni cinquanta persones reunides, i allí no parlem més que del còlera, d'Europa, dels Estats Units, res: tonteries. Després juguem un rato al billar per fer algo, i sortim a dar un passeig. Dinem, i ara és un fàstic; mai podem menjar porqueries, sinó sopa caldosa, olla, rostits i bestieses així. Després de dinar, què faràs?
Aleshores l'hongarès vingué a abraçar-lo, amb una rialla que mostrava les seves dents blanques i dient: -Ja ho veus! no t'oblido: la primera cançó de l'alosa és per a tu! -Sí... tot i que ja és la desena anyada! exclam
I varen callar tots dos... la sobtada marxa del senyor vell i la nena els havia capficat... la conversa del quefe amb el mosso havia estat per en Pere com una revelació de que no s'equivocava, de que aquella pena que havia endevinat en la mirada del malalt era certa... Totes les veus que fins allavors havien corregut formaven en son magí com un fons sobre del quin els fets d'aquella tarda es destacaven, i ara sí, ara n'estava segur de que tot allò del manefla de l'Andreu no eren cabòries... de que allí hi havia alguna cosa molt fonda i molt trista.
-Calla, tu veus els àngels? -va fer en Lluís. -No, ets àngels no es veuen, perque s'ombra se'ls menja -contest
-Saben quina hora és? pregunta el nebot. -De jorn, de jorn! respon el senyor. -Bueno... aguanti aquest mocador... Hi ficaré aquest ou... -Veus? li diu el senyor Vintró, baixet -t'havies de posar les mànigues més amples per això... -I ara el trobarem a sota d'aquest vas!...
-No, no! ¡Ja ens n'encarregarem nosaltres! cridaren moltes veus. -Ja pot estar content si no se li demanen altres comptes de ses malifetes- continu
Per tres o quatre vegades la Madrona es va creure que tornava el vent... hauria jurat que el sentia vibrar en aquell silenci que venia del de fora, poblat de veus estranyes, i escoltava... escoltava, aixecant el cap del coixí per a assolir millor les veus incomprensibles de la nit... però no sentia més que els bataments del seu cor i bull de la seva sang que li xiulava en les orelles, i es deixava anar altra volta sobre el coixí, capolada, rendida...
Paraula Del Dia
Altres Mirant