United States or Trinidad and Tobago ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Figuri's que va dir a la senyora que llavors del robo de can Sunyol m'havien ficat a la galera, perquè hi va haver qui em va veure a la cantonada del carrer de Fernando mentres feien el robo; però la senyora no en va fer cas, perquè ja sap que el vi li agrada una mica massa. La del primer pis . -Ai, putinera! Vostè sí que ho és, de borratxa i trapacera i bruta, i que més valdria que callés.
El pare, no obstant, va governar resoltament. A riscos de bolcar la barca, que amb el treu no és manejable sinó vent en popa, va orsar a la desesperada. Sofrírem tan fort recalcament, que la banda on estàvem arrambats se submergí per complet, i els xarbots me cegaren. Quan vàrem redreçar-nos, vaig veure que corríem de dret vers un niell, que grunyia basardosament a curta distància.
-Com, que en parlarem? ¡Vuit duros que em costa, i no haver-te'l pogut veure posat! -Doncs no patiu més: teniu. Vaig agafar la capsa, en vaig treure el barret, i allí mateix me'l vaig posar. -Vaja, què tal m'escau? vaig dir asseient-me al sofà.
Un fresc oratjol li vingué a la cara, i pogué veure sense enfarfec tota la ciutat, fins a les verdes boscúries de més enllà.
Molts enemics tinc en la cort d'Orsino... Aviat te tornaria a veure si no fos això... Més, tal és el meu afecte per tu, que succeeixi lo que succeeixi, afrontaré gustós tots els perills. MALVOLÍ No sóu vós el qui estava, no fa gaire, a casa la comtessa Olivia? VIOLA Certament; fa poc que n'he sortit.
La jove que donava el pit, en sentir aquell silenci sobtat, va alçar-se tota estranyada i en veure la corrua que anava camps avall, corrent, va dir-se mig ofesa: -Tanmateix, són massa grans per fer tanta ximpleria. I com que ningú no tornava i ningú no responia, la solitud va esverar-la i obrí les finestres irada i començ
Com poca cosa més tenia que veure la jovenalla expedicionària entre aquelles parets polsoses i mostrejades de teranyines i aquell paviment sembrat de rocalls i ortigues, aviat torn
I tot aquell dia, i tot l'endemà, i l'altre, i l'altre, se'l va veure corrent pel terme com un esperitat, aturant a tothom per escampar la seva rancúnia i fent mans i mànegues per encomanar als pagesos damnificats la sospita que el flagell era obra de les conxorxes d'en Biel amb els esperits malignes.
L'atzar, més sovint del que hauria desitjat en Gorgals, els posava a curta distància. En Bóta, en atalaiar el jutge, s'enfutismava com una salvatgina acorralada. En públic en Bóta es limitava a vocalitzar amb sordina la seva cançó horripilant. El jutge, però, l'entenia sols en veure el moviment dels llavis i la contracció dels punys.
Després, surten els mantineïns i alguns altres arcadians, els quals s'aixequen, revestits de les més belles armes que poden, i avencen en cadència, conduits per la flauta que toca un aire guerrer. Llavors canten el pean, i ballen, com en les desfilades en honor dels déus. Els paflagonis s'admiren de veure que tots aquells balls s'executin en armes.
Paraula Del Dia
Altres Mirant