United States or Somalia ? Vote for the TOP Country of the Week !
I mentre feien camí, veieren un gran aucell, molt lleig de veure, el qual ha nom grif. Semblant era que vengués de lluny, contra la nau, i rabiós, que pareixia que els volgués devorar. Havia nom grif per ço com era meitat aucell i meitat bèstia. Tenia la boca oberta i els ulls oberts, i bufava. D'on, els monjos a l'abad amb gran temor digueren: -Pare, com ho farem, que semblant nos és que ve una mala bèstia alada per devorar-nos? L'abad els diu: No hajau temor de res. Déu ens ser
I quan es va veure tancat, dins la saleta, sense altra companyia que el model i demés el bloc de fang que havia de transformar en figura d'Himeneus, va posar mans a l'obra amb un delit de que potser cap més altre s'hauria sentit capaç.
Vaig veure que el pescador vell recollia sos ormeigs i corria com un boig d'ací d'allà, cridant: -Mar de llamp! Mar de llamp!
A Waldshut, una d'aquestes petites ciutats del segle XVI per les quals passa el Rin al principi de sa cursa, varem trobar-nos amb ço que tan excessivament conegut és per tot arreu del continent; el turista británic sorprès i agreujat en veure com és desconeguda a l'estranger la sotilesa de la llengua anglesa. Estava acalorat i rabiós per l'esforç que havia fet explicant-se.
Un vespre, jo que m'estava dret, i amb el cor trist, vora la finestra, jo que l'obro i miro enfora, i té, si en vaig tenir d'alegria! Vaig veure una cara que coneixia, una cara rodona i amical, la millor amiga que tenia quan era a casa.
-Sí, ens n'han vingut de Berlin, amb grans perruques, que no volien veure del malalt sinó la llengua; de la Suïssa, que només en miraven que l'orina, i de Paris que es posaven un trocet de vidre a l'ull per a observar la seva fesomia. Però tots ells no han sabut engaltar-hi i s'han fet pagar abundosament llur ignorància. -Diable! Com ens malmenes!
-Vols dir, Joan, que és el barítono, aquest?... -Mare de Déu! Que no el sents?... -Doncs no és pas el mateix que sortia a cantar el Profeta ... Prou que el coneixeria, perquè el vaig venir a veure dos vegades... Aquell no era tan moreno... -Què saps, tu, dona!... -Prou que ho preguntaré a la senyora Rita, que té dues filles que avui surten en el barco.
Però el que va plaure més als perses, va ser veure que la seva muller Statira es feia portar sempre en una llitera amb les cortines obertes, i es deixava escometre i acostar per les dones del poble; per la qual cosa la reina era molt estimada de la multitud.
El resultat un pànic immens, que el féu sortir carrer avall, més llest que no hi havia entrat, amb la cua estampida entre les cames i llençant esgarrifosos udols de dolor, mentre de tots indrets n'eixien gossos lladrant i quitxalla esvalotada. Els gossos al veure que era ell, callaven i s'entornaven; la quitxalla, al veure'l corre, cridava més i l'apedregava.
Vaig aturar-me esverat, pres d'un malestar semblant al que experimentem a voltes quan una persona se'ns acosta cautelosament per darrera. Volia girar-me i no gosava. Per fi vaig aconseguir-ho, i vaig sentir pasar per la meva pell una alenada freda, esgarrifadora. Però no vaig veure res... només la boscúria, les fondalades, la fosca.
Paraula Del Dia
Altres Mirant