United States or China ? Vote for the TOP Country of the Week !
Al vestíbul hi trobaren a donya Dolors, que es desféu en iguals demostracions. Sa figura esllanguida i sa cara demacrada i malaltissa, afectaren extraordinàriament el jove, ja prou arrepentit d'haver retardat tant un auxili que poc abans hauria sigut relativament més fàcil que ara.
En arribar prop del vestíbul, sentí ja el remenament de les casseroles ,i l'espetegar del foc de la cuina. Katel havia tornat de la plaça: tot estava en moviment. Això li féu plaer. Pujà, doncs, i, aturant-se al corredor, al llindar de la cuina flamejant, exclamà: -Veu's aquí les botelles! Avui, Katel, espero que faràs una cosa mai vista; que ens daràs un dinar, un senyor dinar...
Per la meva part me'n vaig al Cérvol. Mai els més grans esperits no poden realitzar llurs ideals, de qualsevol ordre d'idees que siguin. Vam caminar darrera de George, sospirant qui-sap-lo sobre la vanitat de les coses terrenes. Vam entrar al Cérvol, deixant al vestíbul la nostra impedimenta. George: -Bona nit. Desitjaríem tres llits, si us plau.
Però encara no havia muntat els cinc o sis graons, a guisa de perístil, de casa seva, que la vella Katel ja cridava, en el vestíbul: -Aquí est
Vaig atènyer la porta de l'hostal, vaig trucar, van obrir-me, i la veu de Katel exclamà: -Ah. Déu meu!... ¡Quin temps per a anar pel món!... quin temps!... Entreu, entreu!... Vaig entrar al vestíbul, i aleshores havent-me mirat, ella em va dir: -Us caldria, d'allò més, de canviar-vos; i no sou pas ric, pel que veig.
Els fox-terriers neixen amb una dosi de pecat original quatre vegades major que els altres gossos: ens caldrien anys i anys de pacients esforços, a nosaltres els cristians, per operar una reforma apreciable en el temperament batallador dels fox-terriers. Recordo que em trobava un dia al vestíbul del Haymarket Stores.
-De Feldmariscal- digué -en seria, tan capaç com molts d'altres: ordenaria l'assalt o la batalla, i m'ho miraria de lluny estant, amb calma. Hâan estava de massa bon humor per a enutjar-se. -A quina hora és el dinar? -A migdia, senyor. Entraren al vestíbul, mentre Zimmer desenganxava els cavalls i els portava a l'establa.
Davallaren, seguits de la vella serventa que somreia; i Zimmer, veient-los que s'acostaven, dins el vestíbul, es giraren damunt son cavall, tot dient: -A l'hora justa, senyor Kobus, ja ho veieu; a l'hora justa. -Sí, est
Paraula Del Dia
Altres Mirant