United States or Finland ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ves, moltes vegades mirava gent que fumava, tot pensant: «Ja em plauria, de fer-ho, això». Però no em pensava que pogués- digué Tom. -Això és el que em passava: veritat, Huck? M'ho havíeu sentit dir: veritat, Huck? Huck n'és testimoni, de si ho deia o no. -, d'allò més vegades- digué Huck.

Mes a l'hora de berenar la Mió va cremar-se, veient que tampoc venia en Pelifet. -Ves on la posarem, tanta de llenya!... -I hi envi

¡Tu vés a fer la manilla i si guanyes pagarem el senyor Celestí! va dir-li la Tecla amb una fredor aterradora.

Hi hagué un silenci. Kobus, veient que la petita s'havia begut el cafè i estava tota empallegada, li digué: -Vaja, filla meva: estic ben content d'haver-te vist; però, ja que estàs tan empantanegada amb nosaltres, vés a veure la vella Katel, que t'espera. Et posar

Lo frare traguè 'ls ossos del sarrò y posantlos ab molt cuidado un sobre l' altre en lo lloch que 'ls corresponia, va dir al porch tot donantli una patacada á l' anca: Ves, camina. Y 'l porch caminá, deixant admirats als que contemplavan lo miracle. En un convent hi haguè una vegada un frare que se feu célebre per una confessiò.

-Desenganya't, fill- digué el Rector, amb veu reposada: -si volem viure en societat, es precís que n'acceptem les molèsties que ens proporciona. Això t'ho porta l'heure-te-les amb noia bonica, de bons cabals i il·lustre prosàpia. Vés a demanar la mossa dels Rònecs o la pubilla de Xanacs, i podràs fer-ho en cos de camisa i amb calces de burell.

Vés, corre, Túbal, retentme un home de lleis, quedeu compromesos ab quinze dies d'anticipació... Si no'm paga, vull ferme ab el séu cor: quan ell hagi desaparegut de Venecia faré tot el negoci que a em plagui. Corre, Túbal, y vina a retrobarme a la nostra sinagoga; via, bon Túbal. A la nostra sinagoga, Túbal!

-Ola, ola! observa la veïna del pis del davant. -Mira, mira el senyor de la festa, com s'ha triat el bon puesto al costat de la Marguerideta... Senyora Tona!... Ja cal que vigili. -Ves amb què surt, aquella bona dona!... Tot justament ara que es comença la funció!... Se comienza la función crida el noi.

Sents?... Uuu!... Això ès la fressa del vent. També hi ronca la maror. Vés escoltant. Com més escoltis, més clar ho sentiràs tot: la tronada, la pluja, el vent, totes les remors del temporal. Jo fins hi he sentit un ai llastimós, Reina pura!, que devia ser d'algú que es negava! I, efectivament, en aquells temps d'innocència, ¡que en feien somniar, de coses, els sorolls d'un corn!

, deixem aquest ram, per avui, i juguem. Sabeu jugar a Robin Hood, Huck? -No. Quí és Robin Hood? -Ves, va ésser un dels homes més grans que mai hi hagi hagut a Anglaterra, i el millor. Era un lladre. -Renoi! Em plauria de ser-ne. A quí robava? -Només que a xerifs i bisbes, i gent rica i reis, i aviram així. Però mai no atropellava els pobres. Els estimava.