United States or Nigeria ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, ; mort és la paraula. La nostra mort seria si volguéssim sortir amb aquest vent. ¿Veu vostè, senyor? m'explic

La flama espetegava, dringaven les forquilles, les barres galopaven, gorgolaven les ampolles, els vasos brindaven; i, al defora, el vent de les nits d'hivern, el vent poderós de la montanya, cantava el seu himne funerari, aquell himne estrany, desolat que entona quan els esquadrons de núvols es precipiten els uns damunt els altres, es donen càrregues, s'engoleixen, i la lluna esblaimada contempla l'abraonament eternal!

Sperver i jo, vam mirar-nos tots esblaimats: no es sentia cap fressa, ni un sospir; al defora, el vent s'havia calmat; no res, llevat d'aquell rondinament sord, continuat, que s'escapava de la pitrera del gos. De cop i volta, va aixecar-se i va botar contra la paret amb un esclat de veu, sec, ronc, esfereïdor; les voltes en ressonaren com si el llamp hagués esclatat contra el vidratge.

Me responia el vent escampant cap al lluny invisible i desert la seva xiscladissa feble, llarga, misteriosa; me responia l'inacabable daltabaix d'aigües descrivint abismes indefinits; me responia una mena de bleix indicant la panteixada i l'acostament de les ones. Allí, lluny de la costa, el temporal era sigilós. Una força colossal se manifestava tal volta amb un sorollet.

I el temps passava i el vent seguia amb més força!... I com per fer més tristesa, el sol a mitja tarda s'apag

-I aqueixes escaroles des cabeis, que voleien i es destrien fil a fil com si es vent les aixequés!

-Si vostè sabés una mica més, senyor, veuria per vostè mateix que no és pas possible: el vent est

Un d'ells diu: -La gropada es menja el vent. Tots callen, i al cap d'una bella estona un altre afegeix: -No es pot dir en què la darà, però els senyals són de gargalada. I en cosa de mitja hora no els sento una paraula més.

Quan acabàvem de desdejunar-nos, el sol començava a cremar, el vent havia passat i el matí era esplèndid com no podia demanar-se.

Remuntàrem el braç derivat, fins a prop de Cookham, on vam pendre el te. Era al foscant de la nit quan passàvem la resclosa. Una forta brisa ens afavoria. El vent, allà, us ve sempre de cara, qualsevol que sigui la direcció que porteu. Us ve de cara quan empreneu, al matí, una excursió d'un dia, i us cal remar molt de temps, fent-vos pensar amb joia en un agradós retorn a la vela.