United States or Peru ? Vote for the TOP Country of the Week !


La costa, en la mitja foscor regnant, simulava un tortuós carrer d'edificis enderrocats: piràmides, cúpules, torres gegantines i malgirbades, arcs, muradals... tot esquerdat, malmès, embolcallat de pins i bardisses. Si un hom escoltava cap allí, sentia créixer el soroll de la ressaga, més fort i retrunyidor com més hi parava l'atenció. Si en canvi escoltava cap a la banda de fora, la ressaga, desatesa, semblava allunyar-se i emmudir, i l'orella sentia venir d'all

I com veiés que en Ramon no es refeia de la seva sopresa, afegí: -És un pudai de dona que sembla s'hagi feta paga de la bossa del senyor Rector i no pot sofrir que gasti un xavo per ell ni per ningú. I ¿que es pensa vostè que, a no ésser per la Feliça, no seria jo encara in totim a la Rectoria? Ha de pensar i entendre, pudai!, que des de què mossèn Joan va venir la primera vegada, era jo el campaner, l'escolà, el sagrist

I de sobte veia venir a l'avi Teiu, amb el feix a coll, fent tantines sota el pes dels anys i de la fusta seca... -I doncs, l'avi!... vos sempre amb la llenya... -Què hi vols fer noia! I s'allunyava poc a poc caminet enllà... I darrera d'ell, la Seca, la Mort... una ossamenta pelada, l'escarnia ballant un ball desenfrenat... La va despertar un pardal, saltant per la teulada.

-Afanya't, Jaumet, ves! toca el nas a la nena i jo et donaré una faldada de peres!... i va alçar-se. -Jo no! -Per què? -Jo no! -No vols que vingui? Per què? si jo te la dono la nena! Jo venir? Fuig home!... ja... ja... ja! Vaig a cercar les peres. Adeu, Jaumet!... mira, si estimes la nena, jo pegaré als que't diguin Carbassot .

Era tant el goig que li pessigollava l'ànima que fins li va venir a la boca la cançó que de criatura havia sentit cantar: Dones bojes de Riells que a l'aigua aneu a mirar-se, no us hi encanteu massa temps, que us tornareu dones d'aigua.

Els heralds s'acosten, criden els caps dels grecs, i diuen que el Rei, considerant-se vencedor i havent mort Cirus, invita els grecs a rendir les armes i venir a les portes del Rei a obtenir el que puguin de bo. Vet aquí el que diuen els heralds del Rei. Els grecs ho senten amb recor. Amb tot, Clearc s'acontenta de dir, que no són pas els vencedors que han de rendir les armes.

Si més detalls us falten per conèixer-la, preneu-vos la pena d'escoltar el següent diàleg: -Digues, Tereseta: ¿per què no vas venir ahir? ¿I com volia que vingués, amb aquella pluja? Què volia que portés fang? -Tindries de tenir repuesto fet per aquests casos. Bona falta em vas fer.

-Doncs, per això mateix: si ei no en gasta i ve aquí per a refer-se, per què no ha de venir eia ?... Hi hagué un silenci. L'euga anava fent camí... -Ja ho ha dit, ja, aqueia dona- torn

En venir l'hora baixa, el vaporet torn

El pilot en cap de l'esquadra, un bordegassot espigat ja, al veure el foraster embadalit contemplant les maniobres, va cridar-li: -Tu, bleda... ¿ Que no hi vols venir a la Mare-Balena? El chor esclat