United States or Mexico ? Vote for the TOP Country of the Week !
Vam fer parada, i el brau subjecte, el rostre del qual començava d'animar-se, exclamà, tot mirant-me amb entusiasme: -Fritz, aquest podria ser un dels dies més bells de la meva vida! Si agafem la vella, la vui encordillar com un paquet de parracs damunt la gropa de Fox. Una sola cosa m'ensopeix. -Què? -Haver-me oblidat la trompa. Hauria volgut fer el so de retorn en acostar-me al Nideck.
Tenia els ulls papalluts i la cara macilenta. La vella va atansar-hi i amorosament va tustar-li el muscle. ¡Deus estar capolat, oi, amb tanta feina! ja et planyo! L'Andreu va mirar-la astorat, de cap a peus. ¿Saps què deia a la noia? ¡que si fa com la jove de can Bou, l'any vinent tindries cent duros i tots salvats!
-I la senyora Harper digué que Joe l'havia assenyalada amb un piula, i vós parlàreu de Pere i el mata-xacres... -Tan cert com que ara respiro! -I després hi hagué una mala fi de conversa sobre l'escorcoll del riu causat per nosaltres, i el funeral que hi havia d'haver diumenge; i després vós i la vella senyoreta Harper us abraçàreu i ploràreu, i ella se n'anà. -D'aquesta manera va succeir!
-La vella bruixa potser ens albira, vaig pensar dintre meu, i aquesta idea em va dar esgarrifances. Vaig estrényer els plecs de les meves calces, i amb la m
Nascut en un dels carrerons més estrets i foscos de la ciutat vella, allí s'havia criat, desnarit i pàl·lid com l'herba migrada que treia els brins per entre les llombardes del carrer. ¡I això que en Perdis eternament sospirava pels grans espais, pels horitzons infinits, per les muntanyes altívoles!
-Estigueu tranquil, senyor- respongué la vella cuinera, a qui no plaïen les recomanacions. -Heu estat malcontent de mi cap vegada, de vint anys ençà? -No, Katel, no: al contrari; però, saps?, les coses es poden fer ben fetes, molt ben fetes i d'allò més ben fetes. -Faré el que podré- digué la vella: -no se'm pot demanar més.
-Bé, doncs; la vella ens avança de set hores. Caldr
Ella aleshores, alçant sos ullassos blaus, com una fantasma de pàl·lida que estava, esdevingué tota vermella. -Oh! sí, senyor Kobus- féu, tot mirant la seva àvia. La vella inclin
I a les primeres calors, un dematinet es lleva ple de goig, s'arma de toballola i sense piular se'n va a la mar vella.
Al mateix temps la vella catedral de Sant Esteve son
Paraula Del Dia
Altres Mirant