United States or Timor-Leste ? Vote for the TOP Country of the Week !
MALVOLÍ Creume, no sóc boig; això és la veritat. JUTGLAR Vaja, no creuré mai a cap boig que primer no li vegi el cervell. Vaig a cercarvos el llum, el paper y la tinta. MALVOLÍ Jo t'ho pagaré com poc t'ho penses, Jutglar. Vés, corre.
Ja té raó el ditxo: Ves-te'n si te'n vas, Anton, que el que es queda ja es compon. ¡Ai, Senyor! I que una vegi certes coses i tingui de callar!...
I, alçant la veu, com per no forçar més el símil, afegí: -Enlloc com en la muntanya trobo aquestes frescals matinades que revifen els esperits. I estenent el braç vers l'horitzó: -Miri que deliciós! Vegi! vegi el pla, com dels conreus i prades s'alça una boirina blavosa, tan tènue, que sols arriba a entelar els objectes, com per a suavitzar llurs tons, tornant-los més fins i delicats.
-Vegi, don Eudald: aquí té mon nebot que s'empenya en passar de llarg, fins privant-me del gust de fer-li sa presentació. -Ah! Vostè és el nebot de mossèn Joan? digué don Eudald acabant de passar la porta i allargant al jove la mà. -I quant m'alegro de coneixe'l!
Aneu-vos-en tranquil·lament a casa vostra, emporteu-vos aquest fòtil, i deseu-vos: que no se us vegi mai més. George va tornar-se'n a casa, sense obrir boca durant tot el camí. Un cop a casa, pens
No en tria cap més. Tant en vull, tant te'n daré; el paga, se l'emporta, i qui el vegi anant cap a casa seva, amb el meló al braç, compendr
-Però, i què? -va dir-se en Jeroni, reaccionant contra la covardia del seu instint -M'arronso com si fos l'home del meu somni. I ara! Que em vegi tothom. Apa, de repotències cap al pla! I va enfilar resoludament un corriol, que hi duia.
Sembla que rigui! exclama la criada. -Ai, Senyor! ¡Fa tot just un mes que vàrem anar a Montserrat! ¡Tanta broma que va fer! Qui li havia de dir! No es descuidi- diu a l'enfermer -de tallar-li una mica de cabell. La senyora m'ho ha encarregat en gran manera. -Vegi qui és el que ens té de pagar la factureta- diuen els fusters a la criada. -Ja fa una hora que ens esperem.
Ella. -Ola, bé de Déu! La mare. -Ai que bé t'està, aquesta levita! La gent. -Mai dirien qui s'ha casat... Fulano. -Ai, ai! Sí? -Els trobo molt sovint i mai els he vist dir-se una paraula. -Vegi! Què m'arriba a dir! ¡Tan enamorats que estaven! Sembla impossible! -Ai, Senyor! Tot passa, en aquest món! -Ja ho pot ben dir... -Ja té raó... -Oi, que és ben cert!...
He vestit els dos nois petits en una esgarrapada i he dit a la minyona: té, emporta-te'ls i no tornis fins a entrada de fosc; que li asseguro que em tenen fins aquí. -Ja ho crec. Jo ho dic de vegades. Ja té prou creu la senyora Marieta d'haver de bregar amb cinc votabants. -No me'n parli. Criatures! ¡no sé qui en demana! I si ara són cinc i no em deixen una hora de repòs vegi avui per dem
Paraula Del Dia
Altres Mirant