United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !
-I si fondegéssim aquí? -Estem a recés. Emprò... mireu, una de dues: o ve temporal o no en ve. Si no en ve, aquí haureu perdut es temps vanament; i si en ve, s'onatge es rebatr
I certament que més val així, car a un hom se li acut de pensar que, cada vegada que un vinater francès ven una ampolla a un hostaler o botiguer alemany, rumia el fet de Sedan, que li ve al cap tot seguit. És una venjança sense solta; car, tenint en compte que no és l'alemany qui la beu, el càstig cau sobre algun innocent viatger anglès.
-Vol que li parli clar, senyor oncle? féu en Ramon, interrompent-lo, com per a sostreure's a ses carícies. -Ja que em posa els dits a la boca, l'hi diré tot. No he seguit la carrera eclesiàstica perquè no he sentit la vocació i crec que cada u deu ésser allò a què ve destinat.
La taula era coberta de munts de florins i de thalers, que trontollaven a la més petita estrebada. Hâan, decantat damunt son llibre registre, sumava. Després, amb la cara expandida, deixava caure les muntanyoles d'escuts dins d'un sac de més d'un metre, que lligava amb tot esment, i deixava en terra, vora un munt d'altres sacs. Finalment, quan tot estava ajustat, amb els comptes comprovats i les entrades abundoses, es tombava tot joiós, i no deixava d'exclamar: -Mira, aquí rau el diner dels exèrcits del rei! Si en cal, d'aquest brètol de diner, per a pagar els exèrcits de Sa Majestat, sos Consellers, i tot el que ve al darrera, ah! ah! ah! La terra ha de llevar suor daurada, i la gent també. Quan ser
Fa fresqueta. Oidà! El sol ja és baix: per aquí hi ha d'haver una font: me ve com l'anell al dit. Ja tinc fet un programa: un quart de de seure, cigarret i trago d'aigua, i ¡que m'empetin la basa! Ajà! seiem-hi. ¡De tant en tant hi cau bé, un xiquet de soledat!... Sento gatzara. S'acosten, corrents i cridant, quinze o setze minyons de l'edat que jo tenia quan no la volia tenir.
I ve que arriba l'últim vals. Els musics, encastellats a dalt del llagut, després de xerricar llargament el vi ranci d'un porró que va passant entre ells de m
I tot d'un cop, sense saber de qui ve l'ordre, els soldats porten pedres i aixequen un gran claper. Hi posen una munió de cuiros de bou, de bastons i d'escuts de vímet, presos a punta de llança: el guia mateix trosseja els escuts i excita els altres a fer-ho. Després d'això, els grecs acomiaden aquest guia, donant-li del comú un cavall, una copa d'argent, un agenç persa i deu darics.
MARIA Amagueuvos tots tres darrera dels boixos. En Malvolí ve per aquest caminal; fa una hora que s'est
Covard y mala pecora ha de esser el qui, a la salut de la meva neboda, no begui fins que'l cap li rodi com una baldufa. Y prou, moçota. Castiliano volto! perquè ara veig que ve Sir Andreu Galtaencesa. SIR ANDREU Sir Tobias! Com va això, Sir Tobias? SIR TOBIAS Amable sir Andreu! MARIA Y a vos també, cavaller. SIR TOBIAS Acosteushi, Sir Andreu, acosteushi. SIR ANDREU Què és això?
En aquell moment va sonar la veu aspra del pare. -Pareu ment, l'avi: aquí ve l'esborneiat! I de seguida es despleg