United States or New Zealand ? Vote for the TOP Country of the Week !


Coneix tot el veïnat i el coneix tot Barcelona. En un sol dia se'l veu a l'Encant, al Padró, a ca la Ciutat quan treuen la rifa, a la parada, al Martillo i a l' ensanche . De tots els fabricants ne sap la història, i de la gent del seu barri en pel cap dels dits tota la parentela, vicissituds, bones prendes i defectes.

Era aquesta la precisa pregunta que esqueia a un policia alemany. Jo vaig respondre, amb clara ironia, que, malgrat avergonyir-me de la meva ignorància, la veritat era que no coneixia els gats, estranys en absolut per a mi. Vaig oferir que, si la policia arreplegava tots els gats del veïnat perquè pogués veure'ls, jo els reconeixeria per llur miol.

Però encaparrat com estava amb les seves clasificacions numismàtiques, el saberut apotecari don Joan de Déu, ni tan sols les sentia aquelles cançons de mofa amb què la quitxalla del veïnat li venia a fer la guitza, bo i tafanejant per les ventalles del carrer. Altres cabòries, altres mals de cap tenia, que parar esment en allò.

Perquè de tant sentir-ho a dir als veïns s'havia arribat a creure que no hi ha joia comparable a la que proporcionen a l'esperit els espectacles grandiosos de la natura. I doblement meritòria resultava aquesta admiració, per quant, si en Perdis estava tan convençut de l'encís que causen els panorames naturals, era únicament per la paraula honrada del veïnat.

Es tracta d'un restaurant poc conegut pel veinat de X, on per tres amb sis pot fer-se un ressopó amb una bona ampolla. No seré pas tan ingenu que ho descobreixi als llegidors. NOTES DE LA TRANSCRIPCI

En el terrible flagell de còlera del 1871 el nostre barri fou particularment protegit del contagi. Un sol cas greu hi havia al veïnat: el del jove Stiwings. Durant les seves malalties li calia jeure i nodrir-se amb gallina, cremes i raïm d'hivernacle.

El Cerdà, com a secretari del poble, erigit resoltament en manifassor de la defensa dels drets del comú i protector del veïnat, no desaprofit

Entre les mil millores que la família Molines havia introduït en el seu viure, una n'hi hagué que va commoure el veïnat. Feia quinze anys que habitaven un quart pis del carrer Gran de Gràcia. Esdevingué que el principal de la mateixa casa rest

Si ell s'hagués trobat amb prou esperit, li hauria declarat el seu amor; però mai va gosar a dir que l'ànima fos seva. I és clar, va succeir el què sol succeir en aquests casos: que la noia va enamorar-se d'un altre i va desaparèixer del veïnat.

Això, francament, no era pas mica honorífic per a aquell veïnat de gent pietosa. El poble en massa rest