United States or Luxembourg ? Vote for the TOP Country of the Week !
Vàrem acompanyar-lo després a la seva predilecta cerveseria, seient amb ell i contant anècdotes d'homes que havien begut massa cervesa alemanya no tenint-ne el costum, i havien esdevingut boigs amb la mania homicida; d'altres que havien mort en plena joventut per la cervesa alemanya; d'enamorats que per ella havien hagut de renunciar a la bella estimada.
Una tarda, tot anant d'excursió, sortírem a la planura, en la qual potser ens entretinguérem massa temps, menjant més fruita de la que realment ens era bo. Era tan abundosa al nostre entorn, tan variada! Vàrem començar per unes quantes maduixes endarrerides, i d'aquestes passàrem als gerds. Després Harris trob
En un moment vàrem assolir la punta de Tossa. Un bram espantós i creixent omplia l'aire a manera que ens hi acostàvem. Lo que vaig veure no sé com explicar-ho. M'hauré de valer de lo petit per donar idea de lo gran. Tu posa-hi les dimensions.
-És la història més divertida que he escoltat des de molt temps ençà- digué el fondista. -Em plau que faci gràcia a algú- afegí l'home. Vàrem deixar-lo ajudant el fondista a replegar de terra la trencadissa, i marxàrem. A uns dotze metres de la porta veiérem el gos fidel esperant el seu amic. Semblava estar afadigat, però satisfet.
Encara amb alguns amics vàrem intentar una darrera prova, per a veure si revetllàvem el poble amb un cop de corneta. Un dia aparegueren les cantonades cobertes de rètols que, amb lletres vermelles, deien: Guerra a Madrid!
-Vint-i-cinc, o potser més. ¿Vols dir, que sols havem caminat trenta cinc milles? -Ni una més. -Ximpleria! No hi crec, en el mapa vostre. No fóra possible. Havem estat caminant de ferm des de bon principi. -No és pas així. De primer, no varem sortir fins a les vuit. -A tres quarts de vuit. -Est
Jo he anat amb en Carxofa a treure tenques d'aquell bertrol escondit. Era un matí d'hivern clar, tebi, dolç... Vàrem arrossegar la barcota per llots i sorrals, i començàrem a navegar per un canal ocult, enfonsat entre dues margenades de joncs.
Nosaltres no poguérem respondre-li a això, car el libre res anticipava de semblant cosa. Li vàrem dir «cotxer», a la qual paraula ell va inclinar-se altra vegada fins a terra, i li demanàrem si volia tenir l'amabilitat de conduir-nos al pont de Westminster. Ell va dur-se la m
Al cap i a la fí vàrem veure que no li podíem vèncer la vergonya i aleshores li posàvem el plat vora del llit i la deixàvem una estona sola. Si la fam l'aturmentava massa, quan hi tornàvem li trobàvem el plat buit, i el cap tapat amb els llençols com si acabés de fer un mancament.
Es va proposar la campana i el primer propòsit va ser el de què fos una campana immensa, monumental: una d'aquestes campanes que farien perdre el curs als estudiants encara que el mateix Rector s'hagués de casar amb sa germana. Es va votar, doncs, la campana, ens vàrem posar a fer-la, i llavors ella va començar a fer el bot i a no voler sortir bé de cap manera. Heu vist el que són les coses!
Paraula Del Dia