United States or Cameroon ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una petita colla de caps calents de la contrada, amants d'una certa simplificació que els permetés de viure sense treballar, acordaren beneficiar-se d'aquella bella anomenada del convent, i no van trigar a descobrir una cova, al fons d'una vall, que reunia les condicions d'esbarjosa, ombrívola i impressionant, per la qual cosa hom podia utilitzar-la com a recer de lladres.

El cel era més blau, i els balcons es curullaven de dones que saludaven amb els mocadors. La gent cridava. El mot de guerra no el deixaven anar mai, i tothom estava content. Fins que un dia van anar-hi de bo de bo, a la guerra. Caminaren força per selves meravelloses. Als àpats, gairebé no menjaven.

-A mi em plauen molt, els matins- diu. ¿I a tu? -Alguns matins em van . Altres... no són tan pacífics. El nen no comprèn l'excepció. Aixeca els ulls amb una mirada incerta, vaga i diu: -Em plauria de morir un matí! És tot tan bonic, ara! -Bo, potser moriràs així, si el teu pap

En Garet i la Cinta resten sols a l'entrada, i van traginant cap a dins els testos que embarassen el pas de la porta. A voltes, al deixar ambdós ensems llur càrrega en un recó ombradís, llurs cabells s'entrefeguen. Puja-li llavors a en Garet una foguerada de sang al cap, i l'escomet un desig vehement de parlar, de declarar la seva amor.

Mai cap noia de les que vivien a la plaça no s'havia casat amb cap brillant tinent de la guarnició, o amb cap gosat viatjant de comerç; les que no van resignar-se a vestir Mares de Déu, generalment mesuraren, amb aquella regleta, la felicitat opaca d'algun parent calb i feixuc, o d'algun vidu de cara congestionada i patètica.

La Ventureta se n'hi va anar, segura que tindria la pega de trobar el lloc ocupat. Res d'això. Sortí a obrir la senyora mateixa. Una senyora jove, rossa, d'un cosset prim, vincladís, amb una immaculada bata blanca i un gran davantal blanc. Parlava amb un accent estranger: era, de fet, franceseta. La senyora, en lloc de sotmetre la minyona a un llarg interrogatori sobre les seves apteses, va dir-li molt poques coses, molt tècniques i molt precises. Es van entendre, i la senyora mostr

Aquell dia s'allotgen en els llogarrets situats part d'amunt de la plana que voreja el Centrites, un riu de dos pletres d'amplària que separa l'Armènia dels país dels Carducs. Els grecs s'hi reposen, contents de veure la plana. El riu és a sis o set estadis de les muntanyes dels Carducs. S'hi van allotjar, doncs, molt a pler, gràcies als queviures i al record de les moltes fatigues passades.

FABIÀ Ara ve ab la vostra neboda; espereu fins que ella's retiri y tot seguit empreneulo. SIR TOBIAS Mentres tant vaig a rumiarme un discurs ben horrorós. (Sen van sir Tobias, Fabi

Sembla que em digui: -Tota per a tu: ningú ens destorba, ja. No em cansaria mai d'aquesta conversa muda. I van davallant del cel les tristeses dolces de la vesprada serena. El vent manca: ara una bufada, ara un alè, després res... la calma. La mar no es mou, i sa remoreta fonda i acompassada és una nota que, en compte de destorbar el silenci, el fa ressaltar i li dóna una mena de majestat.

En els ulls de tots va espurnejar el foc de la venjança. -Mus has mort sa noa! Criminal! -Mal llamp te mati! -Gireu-li la ganya! En Janet va escometre aquell home que es defenia com una fera acorralada. Les dones li tiraven grapats de sorra i els homes amb samalés, arxaus, sassoles, cametes i fitores van atansar-s'hi atiats per la rencúnia. -Bon cop de fitora!