United States or Cyprus ? Vote for the TOP Country of the Week !


Digueu el que volgueu: una bona barcelonina, quan és molt barcelonina, que vol dir molt enraonada, troba més voluptuós l'armari que no pas l'alcova. Escena: Un vagó francès, de segona, a la frontera. És de nit. La claroreta del vagó es perd, temorenca, en una immensitat de la fosca.

Era una guia de conversació anglesa per a ús dels viatgers alemanys, que començava: «En un vaixell...» i terminava: «A casa el metgeEl capítol més extens era dedicat a la conversació en un vagó de ferrocarril, en un departament curull de gent boja, batalladora i grollera: «¿No pot vostè fer-se un xic més enllà, senyor?» «-Impossible, senyora.

-Sempre seràs el mateix, un plaga de la parròquia- digué Mossèn Joan unint les seves a les generals rialles. -Mes me sembla que ja hem abusat prou de l'amabilitat d'aquests bons senyors i és hora de què ens en anem jo cap a la Rectoria, d'on fa massa hores que en vago, i tu a complir tes presses a Vall-llosell o a on sia.

I no tingué més remei que tornar-se'n al vagó, a son lloc. El senyor grassó es begué les dues gaseoses amb voluptuositat; i retorn

Però la fam li feia mal de cap i li encenia la cara: l'ensopia la cremor de la llum. A la fi, el parent d'En Pepaito va arribar a un determini: a l'estació de * hi ha restaurant, i allí es compraria pa amb truita, pa amb carn rostida o pa amb botifarra o potser de totes tres menes. Naturalment, s'ho aniria a menjar a un altre vagó. La sort l'afavoria.