United States or Monaco ? Vote for the TOP Country of the Week !
En Quel, tot astorat, va demanar consell a la dona de la masia propera que era llarga, seca i menjada per l'enveja de tot el que veia al seu devora. -Què m'hi dieu, vós, Pona, que haveu tingut tantes famílies! -Són mals i no són mals! ¡Tampoc em creureu! -Què voleu dir? -No-res! -No em feu neguitejar! -Doncs, clar: sabeu què té la vostra dona?
-Voleu que jo us ho digui a vós? -Ss... sí... però una altra vegada. -No, ara. -No, ara no: demà. -Oh! no: ara, si us plau, Becky. Us ho diré a cau d'orella: us ho diré tant, tant dolçament... Com que Becky vacil·lava, Tom prengué el silenci per un consentiment, i li passà, el braç al volt de la cintura i digué la dita blaníssimament, amb la boca enganxada a l'oïda d'ella.
No és solament la vostra destresa i art, el que em corprèn, sinó la vostra confiança en vós mateix, la vostra inexplicable bona disposició que m'esdevé benfactora.
Cada vall té la seva llegenda -vos dir
Sortosament pera mí que es de nit y que vós no'm veieu pas, perque em sento tota vergonyosa de la meva disfreça; però l'amor es cego y els enamorats no es poden donar compte de les dolces follies que ells mateixos cometen; car, si així no fos, el mateix Cupidó s'avergonyiria de veurem transformada en patge. LLORENÇ Baixeu, que cal que'm porteu la meva torxa. JÈSSICA. Què!
Els vells entrants a la rectoria que, per respecte al senyor rector, aparentaven abans fer bona cara a en Biel, havien anat davallant a la fossa; i els dos o tres que ara quedaven, ja no eren ni tu ni vós. I tampoc ho era el mateix capellà, que, atuït per les xacres, amb prou feines tenia habilior per a fer les pràctiques menys carregoses del seu ministeri.
George: ¿no és pas un vapor, això? George: -Bé em sembla haver sentit alguna cosa. Llavors esdeveníem nerviosos, confosos: no sabíem com fer-ho per posar la nostra barca fora del camí del vapor. La gent d'aquest s'ajuntava i ens donava consells: -Més endavant, el de la dreta! Vós, vós, ¡ximplet! Enrera, el de l'esquerra! No, vós no! ¡L'altre!
I així com en la vida quotidiana tot ho veieu amb ulls primaverals i tot vos apareix bo i excel·lent, ¡fins el substitut Florenci!, en la ficció d'art vos habilleu amb vestiments pessimistes.
I sa veu era, el mateix que sa actitud, amoixadora, plena d'inflexions gatunes... Deia, poc a poquet, amb parla encara sacsada i treballosa d'infant saltant de la mamella: Eh?... Vôs venir ¿ Vôs venir a casa nostra ?... Se veia que la pregunta arrencava de lluny, potser de quatre passes enrera, i que ja havia sigut rebutjada pel nen dretet.
Per això beneitejo... I ¿què us en sembla, a vós, de la gropada?