United States or United Arab Emirates ? Vote for the TOP Country of the Week !


SIR TOBIAS És un gallofa; fòra de la pavana o els punts del minuet, lo que tinc més avorrit són els borratxos. OLIVIA Emporteusel. Qui els ha fet això? SIR ANDREU Jo us cuidaré, sir Tobias; us curaré a tots dos. SIR TOBIAS Cuidarme vós, cap de ruc, totxo, talòs, cara d'ensa ètic, pallús! OLIVIA Que'l portin al llit y que li curin les ferides.

I es posava a parlar per desfogar-se dels seus encaparraments. -Jo no ho volia, que hi anés! Però la sogra és una dona llorda, coquina i cofinera, que va aporrinar la dona nit i dia!... -I vós, què sou? un lirot sense butxaques? Que no maneu? -Jo, enfurrunyat, no sabia què fer! I ara, mig renyit amb la dona, vaig perdut, corro, corro com el porc de Sant Antoni!

-Jesús Redemptor, Jesús Salvador. -Jesús, Vós sou la salvació i la vida eterna. Els qui creuen en Vós no moriran eternament. -Jesús, que heu pujat al Calvari per unir-vos a nosaltres, ajudeu- nos a pujar al Calvari per unir-nos a Vós. -Jo em confesso amb Vós, pare de misericòrdia. He pecat, he pecat! Tothom es picava el pit. Alguns confessaven llurs pecats en veu alta.

Davant d'aquella humil estampa, els mariners, de genollons i a cap descobert, varen aixecar en veu alta i a l'uníson llur pregària; i vaig reparar que el que l'acompanyava amb més sospirs i girades d'ull en blanc era en Pau. Pobre Pau! que descolorit estava «Déu vos salve, reina i mare de misericòrdia!...» -El brogit matava les veus.

En quant a mi- afegí amb veu commosa, -vos ho repeteixo: no hi compteu pas. Som com el patriarca Moisès que sols logr

Un hom cria salivera i... vaja, no dóna. -I ara! de què vos les haveu?

-Temme, perdó!... ¡Temme, no puc viure sense es teu perdó! -Vós, perdó a mi!... I ara! exclam

Aquest secret el servareu, n'estic segura, el servareu, perquè aquest és el vostre deure... Però espero de vos alguna cosa més, senyor, molt més, i veu's aquí perquè m'he cregut obligada a dir-vos-ho tot. Va alçar-se lentament. -Doctor Fritz- afegí en una veu que em va donar un calfred, -les meves forces fan traició al meu coratge; la meva càrrega m'aclapara.

La Monja i en Tem van respirar davant aquell sentiment que els feia sabedors de què tenia aquella noia amb son posat tràgic. -No seràs artista, no! Vindràs amb mi a l'art... vôs fer d'espardenyera? de modista? vôs trenar cànem?

Més, fòra de vós, qui ho sab, digueume, si jo sóc el vostre amor? LLORENÇ Tos pensaments y el cel ne són testimonis.