United States or Germany ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ves si jo havia de casar-me amb una dona del gust del meu pare! ¿i si després era desgraciat? quina recança tota la vida! El meu pare des del fossar, ¿quin remei m'hi haguera donat? -Què vas fer, doncs? va preguntar En Martí amb neguit.

Amb les flors de sepulcre, collides d'amagat, s'havien guarnit el cap i el pit... Semblava que tornessin d'unes bodes... A l'arrencar el carruatge, fins una noia es va posar a cantar: Que la primavera, porta paners de flors; n'hi de totes menes... n'hi de tots colors. ¡Ves quina manera de tornar d'un cementiri! va recalcar el senyor estirat i circumspecte. -Quina serietat!

Si pogués parlar-li! pensava contínuament. ¡Si un dia conseguís la gràcia de que m'escoltés els meus pobres versos!... perquè... ¡ves si és estrany! que els papers que no he llegit mai a ningú, a n'Ell sento desig de llegir-los-hi...

Ves si no hagués sigut pel còlera, en Titus l'any vinent guanyaria xeixanta duros cada mes; però com tot ha anat tan malament, el seu principal li ha dit que no n'hi donaria més que quaranta cinc. -Ai, con tal que a n'en Carlets no li agafi alguna cosa!... -Ai, com tarda en Titus! -Ai! a mi també. ¿Què no han posat en Carlets... Ai! vui dir l'aigua en fresc?

-Vès! digué Sperver, -si no m'enganyo, són aquella gent de Friburg. Ens han seguit de prop. -Poc t'enganyes: són ben ells. Reconec al més jove per son cos altívol; perfil d'àguila i porta el bigoti a la Wallenstein. Ells van desaparèixer per una galeria lateral.

La paternitat!... Ves a quina hora es desvetllen, al cor del senyor Montoriol, els sentiments de paternitat!... una vocació sobtada: oi? Sents alguna veu interior potser? L'Adelaida finí la seva rèplica amb una rialleta nerviosa. En Lluci

Katel ho ordenava tot, al recó de la calaixera: -Totes aquestes colors són fetes l'una per a l'altra, s'ajusten ; tindreu lleugeresa, podreu ballar, si això us plau; us traureu deu anys del damunt. Ves! no us n'adonàveu? Cal que una pobra vella com jo us digui el que convé. Es pos

-Quan has vingut?... Per què has vingut?... Que aprenies?...Jo ja he passat tots els cartels i el qué es hablar...i faig una punta per una coixinera... -I jo m'enyorava... Ves... Els Babos estan en l'aire en l'aire, més en l'aire que la golfa de casa, i, ves, puja i baixa cada dia més de trenta escalons.

Però, com que és tan seca, me fa mal, ves!... I, feliç amb la llibertat, la claror i la companyia retrobades, el nen oblid

BASSANIO Vés, corre, Gracià, y aconsegueixlo; dónali l'anell, y, si pots, feslo venir a casa d'Antoni. Corre, fes via. (Graci