United States or Algeria ? Vote for the TOP Country of the Week !


Val a dir que sempre ha estat esplèndidament educada. A divuit anys parla ja tres idiomes, i fins ha oblidat més del que una dona anglesa, generalment, ha llegit tota la seva vida. Fins ací aquesta educació no li ha servit de res. Tot just casada, s'ha retirat a la cuina i s'ha donat aire de deixar-ho tot per aquesta, per tal de tenir temps per a mal cuinejar. Però anem a suposar que comença a descobrir que a una dona no li pertoca sacrificar tota la seva existència a les feines de la casa, així com a un home no li escau esdevenir una màquina de negocis; anem a suposar que es desenrotlla en ella l'ambició de pendre part en la vida social i nacional; i aleshores veurem com la influència d'aquest contribuent sa de cos i ànima ser

Pera vós que voldria triplicar vint voltes mon saber y esser mil cops més bella y mil voltes més rica y sols pera vèurem crèixer en vostre apreci, voldria tenir en virtuts, bellesa, fortuna y amistats, tot un tresor incalculable.

Aleshores Fritz, omplint son vas, digué: -Ara veurem això.

Així és frase molt significativa la de: «Avui fulana no ha anat al passeig de GràciaAixí, quan se diu un dijous: «Aquesta tarda nos veurem», ja s'entén que es vol dir: «En el passeig de Gràcia». Els demés dies, a iguals hores, la reunió és numerosa per dos motius, especialment, l'un molt singular. Va començar algú a anar-hi a passejar per ser siti agradable i no trobar-hi a ningú.

La porta estava oberta, i vaig destriar, darrera la donzella, Sperver, amb les galtes contretes, el posat esmaperdut. Va acostar-se de puntetes, i féu, decantant-se envers Odila: -Oh! senyoreta, senyoreta... el comte és tan bo! Només que diguéssiu: «potser... veurem... més tard!...» Ella no va respondre i conserv

-N'hi hem de fer una que se'n recordi tota la vida- deia l'un. -Ca, ca! El cas és estossinar-lo d'un cop- afirmava l'altre. -Segons veurem, farem- va ajustar, per últim, en Jan. I, donada per ell la veu de -Som-hi!, sis homes varen llançar-se al carrer.

-Això és molt dir, Batista: recorda't que l'any passat vas arribar a casa amb els braços trencats del pes que feia. -Veurem. Mestre! crida al venedor -acosteu-me aquell que ve darrera d'aquella polla. -No mal ull, vostè- diu el venedor portant el gall. En efecte: tant el senyor Batista com la seva muller sospesen el gall i semblen quedar satisfets del pes.

-Ah! : ja ho veurem. I el llum, tot vacil·lant, tot ensopegant, es va acostar.

Però ella me va fer un paper tot fred. No em va respondre sinó: «-Veurem... si per cas...» Que jo, amb el meu gènit, que no m'agrada veure patir un pardal, l'hauria agafada, que no què li hauria fet. Però no em toca ni de prop ni de lluny, i vaig pensar: «-Ja t'he dit lo que devia: ara, per tu faràs