United States or India ? Vote for the TOP Country of the Week !


En les elucubracions biològiques del jove, s'hi veia sempre al·ludit, fins quan aquest no feia més que generalitzar; i, rebelde a tot tractament, no féu sinó empernar-se contra la realitat de les coses, igual que una mula guitant contra els rascle.

No portava gec, i, a pesar de la frescor del temps, duia les mànegues de la camisa atrossades als colzes, reganyant uns braços revinguts, colorits de vermellós pelussam. En aquella ocasió es veia que la vanitat se li era ben emmusteïda; però va aguantar el xàfec a cara d

ANTONI Oh, quin dia! SEBASTIÀ Ella tenia fama de gran bellesa, tot y que la semblança entre ella y jo deien que era extraordinaria; però si jo no'm puc atrevir a donar per justa aquesta fama, puc afirmar, séns cap recel, que tenia un cor que l'enveja mateixa's veia forçada a trobar noble.

En Jeroni havia adquirit un sentit nou. Veia coses extraordinàries, que li donaven la percepció immediata i profunda de la manera d'ésser, de sentir i de pensar de l'altra gent; i, després que hagué vençut la basarda de les primeres impressions, es congratul

I així, sempre contristada i rumiosa, veia passar els dies i les setmanes i els mesos... i sentia en ple istiu esgarrifances de fred en pensar que el seu pare anava envellint-se i li quedava vida per poc temps... i s'encenia al cor de l'hivernàs amb les onades d'ambició que l'abrandaven, sempre que obirava la dona d'en Bartra que, més sortada que ella, passejava per camps i boscos la seva fecunditat.

A estones creia oir un trepig mesurat, i veia talment, l'Adelaida anant del tocador al lavabo, descloent estris i ampolletes, fent-se friccions i untaments. Coneixia de memòria totes les incidències d'aquesta hora íntima: feia sis mesos que la presenciava del seu llit estant. Li causava més pena que goig.

I tal si els coneixia, mossèn Joan! Aquestos no eren altres, per una part, que la quimera que encara el jove portava a dintre, i, per altra, una espècie de pueril complacencia que sentia al posar de relleu davant de son oncle la diferència de procedir d'aquella persona a la que veia per primera vegada, comparada amb la de la seva majordona.

Que n'eren de diferents de la gent de fàbrica!... També a aquests els veia passar cada dia a la mateixa hora... Eren tots secs, desnarits... amb grogors de planta d'estufa... Les mosses, altes, esprimatxades, plenes de llànfares d'oli, amb fils de borra encastats als cabells, amb grogors de vici a les galtes... Els homes més endreçats, més nets, però tots ells amb un aire de tristesa!... I ben garbellat, potser aquests em feien més por que no pas aquells... També esvalotaven a tothom, però en sos esbroncs no hi havia l'alegria serena dels pescadors... hi havia sols una ràbia sorda... una quimera negra...

El cor li deia que faria cacera i esperava segur que l'ós, bo i fugint del seu fill, sortiria per la boscúria del seu davant. Se sentí soroll de fullaraca trepitjada, les mates es movien. Ja es veia una foscor que es movia. -És un ós bru! Son

La Tecla se sentia defallir. No es veia amb cor d'apaivagar les rancúnies que es congriaven en aquella llar llunyana del poble. Allà, en la solitud de les muntanyes, totes les penes es fan més aspres. Hom no les pot diluir amb les converses del carrer, les rialles de la plaça i les plasenteries del veïnat. Si visquessin al poble, ella, tindria més coratge per anar lluitant entre l'avarícia de la seva mare i la feblesa del seu marit que, no sentint la seva ànima esperonada el veia conquerit per la Bel amb la seva ganyoneria de corcó incansable. Ara fent anar la seva mare amb les velles cap a rosari, ara fent marxar l'Andreu cap a casa els seus germans, aniria passant els dies sofrint aquella lluita sorda. Però a la masia, sempre sols, sempre parlant del mateix, sempre sota el jou d'aquella veu de la vella i del silenci de l'Andreu, la Tecla se sentia un neguit que la feia romandre esmaperduda, fins que una nit, després de fer un sospir pregon d'aquells que arriben fins al fons del cor, la Tecla va dir tota traspostada. -No puc més! Dem