United States or Saint Pierre and Miquelon ? Vote for the TOP Country of the Week !


I ella es girava i la veia all

De tant en tant Isabel li dirigia una amable rialleta; i aleshores en Melrosada pensava: -Potser ! potser ! I volia quedar una mica arrogant, i es tirava endarrera, i se li veia la corbata, que havia cedit un poc, i el botonet de metall ennegrit que li aguantava el coll; i en aquells moments en Melrosada era per a fer perdre totes les il·lusions.

Quan era a les envistes d'un cloquer restava a l'aguait i quan obrien l'església, fent la captaire entrava en el temple i allí feia veure que pregava, i quan no la veia ningú omplia adalerada una ampolla grossa d'aigua beneïda, i es mullava les mans i la cara i bevia l'aigua que restava en la pica, dalerosa com si tingués una set abrusadora i fugia altre cop muntanyes enllà, apretant l'ampolla contra el pit, plena de joia, d'una joia malaltissa.

Però el jurat, que es componia de set inglesos i catorze patilles com garbes d'aufals, va exigir, per fer la cosa amb la formalitat deguda, que es veiés el pis del català; i la comitiva, formant una processó que es veia cada punt trencada pels tramvays i les centrals de Londres, es va dirigir al punt designat. A l'últim hi va arribar.

Es veia que el mapa era ben una broma, una farsa vulgar que en res no reproduïa el laberint tal com realment era; Harris havia dit al cosí de província que pilotava: -Hi entrarem, sols perquè pugueu dir que hi heu estat. No hi ha res més fàcil al món. És una ximpleria dir-ne laberint. Cal, des de la primera volta, tenir esment a servar sempre la dreta.

Una gran confiança s'apoderava del senyor, que veia en els braços nervuts, en les mans cepades, en les espalles fermes del minyó, la vera imatge de la força i de la voluntat.

Prou feines tenien tots en semblant punt per a poder distreu-re's en res més... i ella aleshores passava silenciosa i llisa com un clap de núvol, anant-se a fondre en el seu amagatall. Ho feia tan a la quieta, allò d'allunyar-se de la vista dels demés, que quasi mai ningú se n'adonava. I, si per atzar ho veia algú, ni en feia cas per la costum que hi tenia.

Li parlava excitat, amb intenció de ferir-la. Ella em digué, tota picada. -Així, doncs, tant se val que mireu vós. Vaig deixar els rems, per a orientar-me. El riu s'estenia recte davant nostre, al foscant de la nit, en la llargada d'una milla, però no es veia cap senyal de resclosa. -Voleu dir que no ens hem perdut?

-Quines hores d'angúnia!... Al poble, totes les cares eren llargues... tots se miraven els uns als altres, sense dir res; però en ses mirades s'hi veia la tristesa, la desesperació, lluitant per rompre la crosta del gel i esclatar d'una vegada en pregàries o en malediccions...

Algunes d'elles estaven cobertes de voltes de canó, descansant sobre senzilles impostes; en altres tristejaven despulles d'enteixinat, suspeses sobre fumats cabirons i per les trapes de les quals, a través dels pisos superiors, se veia el blau del cel.