United States or Saint Barthélemy ? Vote for the TOP Country of the Week !


En haver sentit aquestes paraules, Cirus digué: -Però, companys, l'imperi dels meus pares s'estén cap a migdia, fins a uns països inhabitables a causa de la calor; i cap a la banda de l'Ossa, a causa del fred; de tot el que hi ha al mig, ne són sàtrapes els amics del meu germà.

Corrent com uns orats van arribar-hi, torçant-se els peus damunt la pedra fullada i els rocs cantelluts. La Sisca s'agenoll

-La nostra barca ha fugit! ens respongueren amb to d'indignació. -Estàvem ocupats a desembullar aquesta maleïda corda, i, quan ens havem girat, ella ja qui sap on era. Semblaven afligits per aquesta acció d'ingratitud. Nosaltres trobàrem la dolentassa, detinguda per uns canyers, mitja milla avall, i la retornàrem als seus propietaris.

Els vasos dringaven, uns contra altres!... All

Les veles se li enduien l'esperit. Arrupit a la riba, experimentava uns impulsos semblants als de l'oreneta novella, encara no ensenyada a volar, quan des del seu niu d'argila, bastit sota una teula, contempla les profunditats de l'airecel, glatint per palpar-les i estremint-se de goig i de desig en veure les ales braves que hi llampeguegen per dedins. Oh, ! li convenia un gussi!

Mentrestant, alguns dels tracis tornen enrera en l'obscuritat, i emparant-se en la tenebra, llancen les javalines a la llum contra uns grecs que corren al voltant d'una casa abrandada: fereixen Hierònim, Evòdias, capità, i Teògenes Locri, també capità. Però no va morir ningú: només es va cremar algun vestit i algun bagatge.

-Qui hi ha? La veu que respongué darrera la porta hauria esglaiat el més coratjós. Era la veu d'en Quimet, rogallosa velada, tranquila, ferma talment com la d'una ànima que ve a reclamar un deute. Alhora es percebien uns esbufecs satànics.

Si un dia sents flaquejar ton esperit davant de les ratxades del contratemps, besa'l, i ell te confortarà. Els uns després dels altres anaren els forasters despedint-se de Serra-Bruna; i, quan aparegueren les primeres boirades de la tardor, ja en el mas hi quedava sola la família, embolcallada d'aquella mena de tristesa que escampa la buidor de l'animació desapareguda.

Després d'aquesta conferència, Tissafernes, fent uns grans afalacs a Clearc, l'incita a romandre a sopar amb ell. L'endem

Totes les dones de casa seva s'havien confabulat per combregar-lo amb rodes de molí, i fleumeria va, fleumeria ve, i moxaines i beateries, havien arribat a enganyar-lo. I com no, si ell s'agradava tant de figurar-se-les uns angelets?