United States or Japan ? Vote for the TOP Country of the Week !


A aquest fi les companyies es desplegaven les unes al costat de les altres a la dreta o a l'esquerra, segons que el punt a ocupar fos a la dreta o a l'esquerra de la línia de marxa; però no s'estrenyien en línia, sinó que deixaven entre elles espais.

La Mare-Balena era un illot de tosca que negrejava a unes quantes braces banda all

La vida de col·legi li omplí els primers anys d'una manera idíl·lica. Anava a unes monges de la Sagrada Família, que tenien un convent amb un gran jardí, no gaire lluny de casa seva i al bell mig de la Riera de Sant Joan. De bon matí ja la despertaven les campanes de Santa Marta, de Sant Just, de Sant Sever, del Pi, de Santa Maria i de la Catedral.

I el més estrany era que les casetes d'aquell barri devot, semblava que de tant menudes i neulides ni es poguessin tenir dretes, i que apilotades les unes amb les altres s'aguantessin totes arrambant-se a les macisses parets d'un edifici immens que els feia d'esquena i de contrafort. Alçant una mica més els ulls, vaig reconèixer el grandiós edifici tot seguit.

Imagineu-vos-lo al bell cim de la pila, encirat, vibrant de ràbia, entre fumeroles i escaldufaments, envermellit per unes flames d'escotilló, amb el cremall del fanalic als peus, en mig de totes aquelles boscúries tempestejades i d'aquell terratrèmol catastròfic, i no caldr

-No, no em repliquis- va fer en Biel: -tota la culpa és meva. Tota, tota, tota!... Quan jo vaig sortir de presidi, no n'havies d'haver vist ni l'ombra, de mi. Me n'havia d'anar lluny, ben lluny, a unes terres que no sabessin d'on venia, ni qui era, ni el que havia fet.

A l'hostal del Moltó d'Or, Fritz féu servir unes postres a la sala gran, aleshores deserta, i el vell Loerich baix

Aquesta dona, nascuda d'una mare troglodítica i d'un senyor Ramonet qualsevol, engendrada amb les angúnies de la botigueta i educada per unes monges incolores, tot de sobte es manifest

Anomena tots els campanars que són obiradors, vol comptar les xemeneies de les fàbriques; però es cansa aviat, i diu que formen una boscúria espessa. Les obres del port li semblen colossals i que tanmateix han d'assegurar a Barcelona el predomini mediterrani. Recita unes quantes estrofes de l'oda verdagueriana. L'Angelina, en lloc de guaitar el panorama, el guaita a ell amb un defalliment feliç.

-I la gran llàstima és- acabava dient el pobre apotecari -que en aquesta darrera hora de la vida jo em trobi que no tinc ni de les unes ni de les altres, ni de les que són bones per a l'ànima, ni de les que són bones pel cos!