United States or Macao ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però en això em retorno un moment, i reparo, allí a la vora, una cosa llorda, una vella d'ulls de peix, que neda en la foscor, esgarrapant l'aigua amb els seus dits sarmentosos. Aquella visió em causa una bella esgarrifança. Déu del cel!... M'aixeco d'un plegat, m'abraço fortament a una penya, i, rient com la formosa banyista, però amb un riure que em fa venir calfreds d'horror.

-Precisament és del que vull assegurar-me. I, saltant de la màquina, prengué posicions darrera un corpulent i esplendid olm, tragué un pessic de tabac, i començ

És que encara regna la nit, i el dia pàl·lid no fa més que guaitar-la amb timidesa per entre les escletxes de la negrenca nuvolada que amuralla el llevant. La nina s'aseu en un pedrís i ulleja l'horitzó, cercant-hi la vela del seu pare; però no hi veu res sinó el gran desert d'aigua. La vela que cerca deu ser lluny, lluny, part d'all

-I abans un hom no la veu, ni que sigui de pas, ni en acabat tampoc? -No. -Aleshores, cal absolutament apoderar-se'n! vaig exclamar; -això no és natural. Cal saber que cosa vol, què cosa és, d'on . -Apoderar-se'n! va fer el monter amb un estrany somriure -apoderar-se'n! I va moure el cap amb aire melangiós.

Devallaren plegats al despatx de la llibreria i, un cop feta la comprovació en els seus registres, el senyor Furbach compt

Un jorn, veuse aquí, que en unas molt aspres terras de Catalunya la vejeren arribar volant, y ab esglay de la gent que s' ho contemplava, fent un bufech com un tró y llansant foch pels nassos se deixá caure en una vall hont una antiga ciutat hi havia.

L'ocupació universal consistia en suar; les converses, ferides de xafagor, eren flonges i insulses; les paraules sortien de la boca a rossegons, com convalescents amb crosses. Tothom feia més badalls que preguntes. En un rotllo se passava mitja hora sense dir res. De lluny en lluny un dels presents, com si sortís de reflexions profundes, s'arriscava a dir: -Potser si plovia...

Però Filesi i Licó, tots dos aqueus, s'aixequen i diuen que és estrany que en privat Xenofont sol·liciti a romandre i fins ofereixi sacrificis sense comunicar-ho a l'exèrcit, i en públic no en digui un mot.

La frase de la Comtessa de Nobilfiore havia estat aquesta: -Per a fer un «bon» gelat de xocolata, agafareu xocolata del pitjor... del més baratet... I, per a dissimular, es carrega de vainilla. La facilitat de la vida fa la paraula baldera: la retòrica ve dels panxuts.

S'endugué Huck a una banda solitària per tenir-li una conversa. Li seria d'algun alleujament el descloure la boca una estoneta, el partir-se la càrrega de l'infortuni amb un altre malaurat. A més, necessitava assegurar-se que Huck havia romàs discret: -Huck: n'heu parlat a ningú, d'allò? -De què? -Ja ho sabeu, de què. -Oh! Natural que no. -Ni una paraula?