United States or Belarus ? Vote for the TOP Country of the Week !


Estava dant un tomb a l'aixeta del barraló; un aire de gaudi inexpressable espandia la seva cara rogenca, i sos ulls, a flor de testa, brillaven de perfil com a vidres de rellotge.

I el més estrany era que les casetes d'aquell barri devot, semblava que de tant menudes i neulides ni es poguessin tenir dretes, i que apilotades les unes amb les altres s'aguantessin totes arrambant-se a les macisses parets d'un edifici immens que els feia d'esquena i de contrafort. Alçant una mica més els ulls, vaig reconèixer el grandiós edifici tot seguit.

Va extremunciar-lo, va fer la recomanació de l'ànima... Un moment el pacient va obrir els ulls sense mirada. -Rivelles! -Es... l'últim vals -va respondre en Rivelles amb una veu que no era d'aquest món. Després un llarg silenci. Després la mort.

Adéu, Jerusalem! ¡Benaventurats els ulls qui han vist la teua claredat! ¡Primer que oblidar-te a tu, oblidarem nostre m

S'és encabida a l'ombra d'un suro, i allí es revé, mentre deslliga el mocador del coll i se'l posa al cap molt fluix i ben endavant dels ulls, a la faisó d'una tenda de carro. Un delitós oratge de mar la refresca; el suor se li enfredoreix a la nuca i a la pitrera. Els pollastres estiren el coll per heure les formigues del terrer.

Jo, aleshores, ja no sabent què fer, vaig pendre el determini de no alçar més els ulls enlaire. Caminaria sense parar, per avingudes i places, per passatges i travessies, per all

Hi ha una nena, tota petita, que només quatre anys, però que sap el parenostre tan com qualsevol dels altres; i la seva mare seu a la vora del seu llit, cada vespre, per sentir-lo. Després la besa i seu al seu costat fins que ella trenca el son, cosa que generalment s'esdevé tot seguit que tanca els ulls. »Aquesta nit els dos infants majors estaven prou entremeliats.

D'aquí entràrem en terra de Cananeus. Viuen en lludrigueres com els conills i les renards, que ells mateixos excauen en la pedra. Són encara més rics que no el Fill de l'home, qui no tenia lloc on tombar el cap. On se vulla vèiem uns ulls, plens d'astorament, oberts damunt nosaltres. Però els Cananeus no ens feren greu ni damnatge, per ço com la m

Pels ulls de la Roser pass

Mos ulls s'enaiguaren. Déu meu, aquell era el paisatge que jo enyorava! Quina poesia vessava dins la meva ànima! Quin atractiu tenia per a mi, i quines tendreses m'ocasionava! I jo no les havia pas vistes mai aquelles feixes, aquella ermita, aquelles muntanyes; no, n'estava segur, allò no era un record; però, que eren belles i com me les estimava aquelles terres mai visitades!