United States or Cocos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un dia, després de trobar-los-hi, l'Antonet va fer: -Diu que els en ha passada alguna a n'aquesta gent!... diu que ei és desterrat de la seva terra!... -Oidà! va saltar en Pere -i com ho saps tu, això?... -Ahir, quan vaig anar a cercar tabac pel pare, en parlaven a l'estanc de Vilavella... diu que aquest home que hi va cada tarda n'ha dit alguna cosa!...

Sempre els sembla que no toquem prou a temps! ¡Per tu, a la primera broma ja tocarem! Els ermitants de Santa Bàrbara eren molt miserables. Vivien a la caseta al costat de l'ermita. Feien una capta per les viles cada diumenge i una capta per les pagesies al temps del vi i al temps de la grana.

Aleshores aparegué Joe Harper, tan aèriament vestit i acuradament armat com el mateix Tom. Tom cridà: -Ei! Quí ve al bosc de Sherwood sense el meu permís? -Guiu de Guisborne no necessita el permís de cap home nat! Quí ets tu que... que... -Goses tenir-me aquest llenguatge- digué Tom apuntant, perquè parlaven segons el llibre, de memòria. -Quí ets tu que goses tenir-me aquest llenguatge?

DUC Procura, doncs, que ta aimada sigui més jova que tu, o debades s'esforçar

Tu li representaras mon sofrir, com ningú ho faria; y li seran de més grat escoltar les paraules de jova boca, que no les d'un altre més venerable nunci. VIOLA. Molt temo que no sigui així, senyor.

Hom sentí al mateix instant com el fuet petava a fora, i Zaferi, el mosso de la masia, cridava: -En camí. Les finestres es desguarniren, i mentre l'anabaptista omplia els vasos, el vell rabí, tot joiós, va dir-li: -! Christel, quan seran les noces? Aquestes paraules desvetllaren l'esment de Súzel i Fritz. -Què en penses tu, eh, Orchel? deman

Tenia el tovalló sota el braç i destapava amb gravetat els llargs flascons de vi del Rin. -Kasper- digué Sperver tot entrant, -n'estic content, de tu. Ahir tot va ésser ben mengivol: el cabirol, les gallines boscanes i el llussó. Jo sóc un home just; quan el deure és ben complert, em plau de pregonar-ho.

Tu, Polícrates, ves a trobar-los, digues-los que jo els mano de deixar les armes, i tu mateix deixa l'espasa abans d'entrar.

-Tu també, nap boal? Ja t'atraparé sense córrer. Avui no em vui enquimerar, perquè totes ses alegries me ballen dintre es cos. A veure qui m'encerta aquesta endevinalla. Escolteu. Què ès, una cosa?... Panxa a darrera, esquena a davant, cames són oreies d'ase: llondro ser

Al passar pels barris dels pescadors, una riuada de mirades seguí la inconeguda que feia bracet amb la Monja. La captaire nova amparada per sa distinció, joventut i bellesa, va deixondir la bunior de mil converses misterioses. -Ai la mare! tu, mira què porta sa Monja! -Qui deu assé... sembla filla de senyossus. -Diriu que la vista i no on! -Mal aventurada... deu haver fet algún cappatuf.