United States or Sint Maarten ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mentrestant la munió de palmes i llorers, ara trontollant, ara gronxant-se, s'anava acostant cap a l'Església, cap a l'Església i, a l'arribar a les portes del creuer, el bosc s'aturava tot de sobte. Qui ha vist espectacle més meravellós? De l'una banda, la nau ombrívola, nua, glaçada, trista, sense llum i sense imatges; de l'altra, la ufana primaveral dels rams plens de color i de rosada; all

La iglesia celebra la festa d' aquest Beato lo dia 18 de Mars. En lo mateix poblet d' Horta hi estava una pobre dona que tenia 'l seu marit malalt de una forta desgana. Tant arrivá á creixer aquesta que l' home se moria y la trista de sa muller no feya sino plányersen' ab tothom que trobava, sens que ningú li donès lo tan desitjat remey que havia de posar fi á son desconhort.

Malgrat tot, estàvem d'acord en un punt: que calia seguir la broma, fos com fos. Havíem sortit a fer una excursió de quinze dies sobre el riu, i haviem de fruïr completament el nostre viatge de plaer. Si en aquest viatge hi morim, fóra ben trista cosa per als nostres amics i coneguts, però ¿què hi podíem fer? Tornar-nos-en, per la pluja, en un clima com el nostre, era crear un precedent desastrós.

Quantes vegades cavant la vinya, li ve a la memòria aquella nit tan trista que mai més ha oblidat, i passa quarts i quarts i fins hores i tot sense poder-s'ho explicar!...

La pobrissona s'havia posat tota trista, hom veia que tenia ganes de plorar. -Vejam- continu

Paulina Buxareu envejava la glòria. És a dir, Paulina hauria volgut passar per la Rambla i sentir a dreta i a esquerra: -Mireu-vos-la: Aquesta és Paulina Buxareu! Per assolir això hauria fet qualsevol disbarat. Una temporada l'entendrí la idea de ser cantant d'òpera; però tenia una trista veueta que no arribava enlloc.

Paulina Buxareu era nada en una trista caseta del carrer de Ripoll. El seu pare, don Carles Buxareu, modest corredor, havia passat els goigs de Sant Prim; però a la fi es pogué veure una mica les orelles, i d'aleshores enç

Les cortines eren abundoses i totes de seda, la calefacció sempre encesa... però la casa era una casa freda, trista, sense ànima i sense el caliu que dóna l'esperit... se sentia una fredor estranya; no hi havia biblioteca!

¡Beneït sia el Senyor, que ha permés que ses criatures percibeixin, en aquesta trista vida, de tant en tant, alguna alenada del Paradís! Perquè l'amor que no est

VIOLA És un full en blanc, senyor. Mai va confessar son amor; va deixar que'l secret, com cuc que rosega son capoll,marcís les roses de ses galtes, y va anar acabantse adolorida y trista, y palida va colltorçarse, damunt la tomba, com l'imatge de la Resignació somrisent al Dolor. No era amor això? Podrem els homes parlar més, jurar més, però també és cert que les nostres paraules van més enll