United States or Brazil ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ell se féu ràpidament enrera, posant-se fora de tret. -Que no veus que est

Polícrates d'Atenes s'aixeca i parla alliçonat per Xenofont: -Veig aquí present, oh soldats- diu -Heraclides: el qual ha rebut el botí guanyat amb les nostres fatigues, l'ha venut, i ni a Seutes ni a nosaltres ha dat el que n'ha tret. Ho ha fet córrer i ara se'n gaudeix ell. Si tenim gens de senderi, l'hem d'agafar; perquè- afegeix -aqueix home no és traci, sinó grec que malmena grecs.

Diu que tot li toca, que tot li embruta, que tot li fa fàstic i jo em enquimerat, i el noi, aquissat per la jove, m'ha tret; i ara, torna a agafar la carreta, amb els dos bous, el llit, les cadires, la mica de calaixera i cap a un altra casa... On?

-Una, dugues! es feia en Pau... i disfrutava de encanonar-la tant còmodament... de tenir-la tant segura... -Una... dugues... tres!... El tret va petar; la guatlla, all

-, no ploris, Gaspar, no ploris... Tot, tot es pot arreglar. -; però, veus?, em sembla que estic més serè; veus?, ara m'he tret un pes de sobre... Necessitava dir-ho a tu... -Mira, posa't tranquil: tu la veuràs, ella et veur

-Joanín! ¡volia dir-te que anessis a confessar-te! Reina del cel!... Un os!... ¡Amb una manotada mata una vaca!... I tu que ets tan jovenet. ¡Avui que feve fred hi pensat en els óssos! Joanín, si tens por, queto! ¡ja el mataràs un altre dia! Ves-hi sense arma, Joanín! ¡si no mates l'ós, al primer tret se't tira al damunt! Reina del cel!...

El secret d'en Carxofa per a mantenir un prestigi de què no era pas mereixedor, consistia a tirar sempre sobre segur. Per més ànecs que passessin a tret de la seva espingarda, ell no es prenia pas la molèstia d'apuntar.

Tenia una filla quatre anys més gran que jo, la Jacobè, a qui el seu pare havia tret aquest nom estrany per no haver sabut mai girar la llengua a pronunciar el de Jacobeta . ¡Pobra noia! Se pot ben dir que ella fou qui em va desmamar.

-Ja no us esteu amb el noi gran? -Avui me n'ha tret! Tots em volen, i quan saben que el que la Rosa no es pot vendre, arrufen el nas, i jo marxo per estalviar-los la feina de treure'm. Ara la jove del gran les ha agafades contra la Rosa. Pobra beneitona.

Havíem arribat a un paratge assolellat, i de sobte vaig veure projectar-se sobre el fons marí, esborrant l'emmallat de fils lluminosos que hi estenia el sol, l'ombra gegantina de dos peixos que passaven com dues centelles. Vaig fer un surt, però no vaig pas tenir temps de dir -Mireu. Ja en Volivarda havia cobrat ràpidament l'ormeig i l'havia tret enflocat amb dues llargues jodrioles, que debategaven, mostrant per tots cantons la coloraina de llur cos: tan viva i tan fresca, que semblava que un hom s'hi hagués de tacar la m